Prou… Prou!!!!

(Sembla que s’han pogut solucionar els problemes… agraït per la comprensió! seguim caminant…)

Fa poques setmanes estava dinant al restaurant que hi ha sota l’espai on acompanyo les persones en el seu caminar i descobrir interior… Llegir el que passa al món fa que la ment es vagi desconnectant de les històries particulars de les persones que he vist abans, m’han compartit i mostrat amb tots els detalls… el que em va millor és qualsevol pel·lícula comercial americana d’aventures, on saps perfectament que passarà. Dinant però, no dóna per gaire…

Bé, estava llegint i va arribar la pàgina on hi ha les esqueles… la primera que miro, llegeixo un nom i la panxa em fa una bona sotragada, veig que era d’una persona de la meva quinta que apreciava, i molt, tot i que les vides comunes no havien seguit les mateixes direccions. Era una persona amb el cor noble darrera qualsevol comportament que els seus personatges, i aprenentatges conscients o inconscients, fessin al seu dia dia, i d’això no n’he dubtat mai.

Feia unes dues o tres setmanes que em va trobar pel Facebook i vam intercanviar unes frases, amb ganes de trobar-nos… i ja no hi serem a temps… va decidir que ja en tenia prou amb la seva vida.

Suicidi

Dinant el dia següent amb un dels millors amics que tinc, aquells que comptes amb els dits de les mans, a l’explicar-li el que havia passat, va dir-me que al seu institut un adolescent també s’havia tret la vida.

Avui estava amb un altre amic, i m’arriba dient que un amic de 32 anys, amb parella i dos fills petits, també s’havia suïcidat…

QUÈ ESTÀ PASSANT!!?? Estem tots completament sords davant el que està succeint??

Se’m trenca el cor… de veritat, és molt fàcil que em surtin llàgrimes de la tristesa que sento i també un immens amor cap a tots ells, els que conec i els que no… Els ha tocat viure un malson i se l’han cregut tant que se’ls ha endut… El dolor dins era tan insuportable que van dir prou i ni m’ho puc imaginar com de difícil pot ser experimentar el que senten sense viure-ho.

Amagar el cap sota l'ala:terra

I m’entristeixo pensant que no van poder reconèixer la preciosa persona que eren, allò genuí que hi havia en elles. Ostres, quan podrem despertar d’aquest immens somni i adonar-nos que només nosaltres decidim quin escenari volem caminar… El dolor que puguem sentir és solament el fum que amaga tot allò que no hem sabut gestionar ni reparar.  Ara, amb l’eina de l’arbre ginecològic i amb tot el coneixement que se’n pot extreure, podem saber de forma demostrable que també allò que ens passa ho estem fent per reparar o repetir el que no van deixar acabat els que ens van precedir.

Vols fer una prova?? Busca un succés que hagi passat a la teva vida i que hagi sigut traumàtic, que t’hagi marcat realment i ho recordes perfectament perquè està ben gravat: una mort sobtada, un suïcidi com aquests casos d’abans, un accident de cotxe, perdre el negoci, enganys amorosos… Després mira enrere i observa a través de la memòria el que ha ocorregut al teu arbre genealògic abans de que tu nasquessis, pares, avis, besavis… La immensa majoria de vegades trobaràs que s’haurà viscut el mateix. El que t’està passant o va passar, ja havia succeït abans, clar que amb persones diferents, decorats i èpoques diferents… I d’una forma més que senzilla, es pot saber exactament quins d’ells t’han “cedit” el relleu del que ells no van poder resoldre i/o integrar….

És a dir, naixem i ja de “fàbrica” se’ns col·loquen unes carpetes amb les tasques que ens trobarem més endavant. Perquè t’ho imaginis, les vivències s’emmagatzemen de forma subtil, a través de l’energia, és a dir, freqüències, estan com codificades al voltant nostre, com si fos una bombeta d’una intensitat i color especial i específic per cadascú. Després, quan creixem, aquesta específica freqüència de llum és la que farà que atreguen i siguem atrets per un tipus d’experiències o unes altres. Gràcies al passat que ens acompanya, se’ns presentaran literalment, unes pel·lícules amb uns personatges que són el mirall del que nosaltres portem a la motxilla a l’esquena, heretat la major part. Gràcies a trobar-nos aquestes experiències, amb alguns més fàcils que amb altres, nosaltres hem d’aprendre a gestionar-ho i a no enfrontar-nos-hi. Però perquè puguem traspassar-les i obtenir-ne l’aprenentatge i el restabliment de l’equilibri, les hem de viure i no és fàcil la majoria de vegades. El cos físic busca sempre l’homeòstasi, l’equilibri quan hi ha hagut algun succés que l’ha trencat… Passa el mateix amb les vivències que ens toca viure, inconscientment cerquem sempre aquesta homeòstasi en les experiències, les que no ens agraden les volem apartar.

Equilibri

Saps una veritat com un temple i que és la causa que anem arrossegant, trobant i repetint sempre les mateixes coses?? Com més lluitem per sortir del forat o la cova, més endins hi caiem!! i saps per què?? Perquè l’inconscient no entén de bo o dolent, només entén d’imatges, i si cada vegada vas recreant la mateixa i vols sortir d’on estàs o fer fora els pensaments que no et deixen viure, l’únic que fas de forma repetitiva és recrear el mateix, a dins, i el que et trobaràs a fora, serà el mateix del que vols fugir, perquè els pensaments ens creen la realitat… fins que t’abandones i cerques el perquè estàs allà!! Què t’hi ha fet arribar més enllà del que va passar? No és la bufetada, sinó, el perquè aquella bufetada apareix a la teva vida!!

Quan després d’ensopegar varies vegades amb una mateixa pedra, o després de molts anys arrossegant un patir i ja no pots més, et pares i cerques com poder-lo solucionar. Si perseveres i cerques bé, trobaràs les persones necessàries per tu, per tal que puguis entendre QUÈ HI HA DARRERA LA PANTALLA DE LES IMATGES!! Sí!!! Només és un somni! i aniràs aprenent de tot allò que no et deixa ser feliç des de dins mateix teu, no girant el cap a una altre banda, a fora amb qualsevol capritx o addicció, i no només parlo de substàncies… volent evitar, conscient o inconscientment mirar el que vertaderament passa.

Despertar del somni

Quan t’adones del perquè t’està passant el que t’està passant, i algú després t’acompanya a veure i trobar qui de l’arbre t’ho va enviar, dins teu se’t recol.loquen moltes coses… Gràcies a que has pogut traspassar i treure’n el coneixement i, si estàs amb els ulls i orelles ben oberts, també la saviesa, de la situació dolorosa que hagis pogut viure, sabent a qui estaves fidelitzat de forma inconscient i incontestable. Gràcies a les dades de naixement, saps que qui ve darrera teu, ja no haurà de carretejar una pedra de més… La teva nova freqüència il·lumina el teu arbre cap davant i cap darrera, hi ha més harmonia i pau per tots els membres, tots, tots se’n beneficien i la consciència col·lectiva i La Consciència també. El món respirarà una mica més fàcilment, gràcies a tu. Aquest és l’objectiu de la Vida… caminar… cap on vols tu?

“No tinguis por, no tinguis por amic, amiga, només és un malson del que et pots despertar. No miris més enfora i tanca els ulls i respira, respira… centra’t amb la respiració i recorda que tot és un malson, no tinguis por, no fugis més… para’t i escolta’t… ningú et jutja més del que no es jutgen a si mateixos… jo t’estimo amic, jo t’estimo amiga… no tiris la tovallola… tot és un malson que et pots despertar… sempre hi ha una mà estesa davant teu, agafa’la, demà m’he la podràs donar tu mateix, tu mateixa!! Tots estem aprenent tan bé com sabem amiga, amic… cadascú representant un paper tan bé com sap… no estàs sol, no estàs sola!! només és un paper de la gran obra però té l’has cregut… no ploris més, les llàgrimes no deixaran veure el sol que ets… respira i mira al voltant… deixa els discs ratllats, mira els camps, les flors, els núvols, els animals, els nens… no fugis més amic, amiga, no estàs sol… jo t’estimo… i molts altres també…”

Que tot l’amor que pot generar el meu cor i la meva ànima arribi a aquells que van decidir dir prou, a tu Ramon, a tu Joan, especialment.

30. Juliol 2014 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.