Qui Sóc?
Són quarts de set del matí, s’aixeca el dia, la llum entra per les finestres i no sóc a temps a posar-me l’antifaç… ja s’ha despertat el cos i el cap… els dits em criden, una sensació que conec ben bé, avui toca escriure… i comença forta la primera frase… Qui Sóc? Ressona ben clar…
Diuen que controlem solament el 5% de les coses que ens passen. És a dir, el nostre 95% restant forma part d’un conjunt de programes, costums, creences, dogmes, colors, i tot el que hi vulguis posar, d’un passat que, encara que no vulguem, també ens pertany.
Doncs, amb tot això, què faig jo? Sóc una marioneta de les circumstàncies!! Quan m’he enamorat d’alguna parella, el que em creia que m’atreia no era pas el que jo em pensava. Només eren programes que s’atreien o complementaven… Faig la feina que faig, també, perquè estic reparant una informació que hi ha al meu arbre… Ostres, em sento un esclau dins d’una presó que no té portes ni finestres….
No!!! El meu ego es revela. No accepta de cap manera aquesta fórmula, ell vol controlar tot el que li passa, i la majoria d’aquests 44 anys se’ls ha passat exactament així, intentant controlar i interpretar tot el que li ha ocorregut al voltant, i ja està molt cansat, no se n’ha sortit mai… sap, ben endins, que mai ho aconseguirà…
Quantes vegades has volgut controlar el món, les circumstàncies que t’envolten, a l’altre, a tu? Ho has aconseguit alguna vegada? I, estàs segur, si hi ha hagut alguna vegada, tu hi has pogut fer alguna cosa? Ets tant diferent als altres? Jo intento tant com se cada dia, acceptar tot el que em passa al davant. Allò que no “m’agrada” o mou les meves emocions, procuro “veure” quina responsabilitat hi tinc jo.
Cada matí despertem del son i els somnis que ens han acompanyat cada nit, i en comencem un altre. Has parat la teva rutina diària i t’has dit, “estic somiant!”? T’imagines que solament estàs veient una pantalla perfecte on no pots veure-hi els contorns i no t’adones que tu i només tu “viu” allò que hi ha projectat? T’has fet mai la pregunta per què l’únic que sempre ha estat present en tots els milions de segons que composen la teva vida fins ara, has estat tu?… Qui Ets? I si només estàs vivint un somni? Desperta’t!!
I com?? Segurament et dius per dins… Deixant de lluitar contra el que no vols veure o sentir, perdonant-he d’allò que encara t’empaita del passat i aquells que també van formar-ne part, deixant de voler que les coses vagin exactament com tu vols, deixant de desitjar i de tenir por… Fàcil? Ni t’ho creguis!! Sí, alguns ho han fet fent una sola respirada, jo em conformo amb el sentir que aquest és el camí i posant la intenció d’on vull arribar. Sé, i de ben endins, que la Vida m’hi conduirà pel camí que menys m’espero…
Ahir, una noia que va venir a la consulta per una granissa impressionant a tot el cos des de feia dos anys, i va explicar-me que, dels seus 40 llargs anys, només quan en tenia 18, estant a la platja amb dues amigues més, estirades a la sorra, cap a mitja tarda amb el sol ja marxant, va sentir una pau que mai més l’ha sentit… i el més curiós era que s’exclamava i s’estranyava, que no estava fent res més que estar estirada! Segurament era el primer i únic dia que va poder baixar el volum de la ment, els desitjos i les pors, la cortina que ens separa de la calma. .
Qui Sóc? Aquell que sóc, i res més, amb totes les meves peculiaritats i personatges múltiples que s’expressen tant com poden i a vegades volen. Procurant viure la Vida des del caminar, sabent que tot això sols és un somni, i que de tot el que visc davant, l’únic responsable en sóc jo, del millor i del pitjor. Caminant per aquest miratge tan despert com puc, aprenent i acceptant aquells paisatges, persones i comportaments que voldria controlar, canviar o obviar. Sí, un camí que mai s’acaba, fins el canvi de pantalla, quan tanqui els ulls… una nova realitat.
Tot el que ens envolta és un mirall del que dins nostre hi ha, una oportunitat d’or per poder créixer cap endins, una oportunitat per deixar d’assenyalar els altres, ocasió meravellosa per omplir-nos de bons pensaments i escampar, sembrant, potencials estables perquè un mateix, o l’altre, els pugui recollir i fer seus. T’ho ben asseguro que el món començarà a canviar, quan tu comencis, no l’altre. Aquesta possibilitat només la podràs entendre i viure quan ho facis. Sí, el món deixarà de ser per sempre més igual… però aquí hi ha el misteri, fins que tu i només tu, et canviïs d’ulleres…
I… acabant… si només em sembla que puc controlar el 5%, què faig?? Viure i només Viure deixant de voler controlar, perquè mentrestant tu controles, la Vida Real passa pel teu costat. L’ego només pensa en la Vida, el que Vertaderament Ets, la Viu, tal com arriba…
(darrera el teló d’aquest escrit hi ha vàries persones inspiradores i mestres en el seu espai propi, que amb les seves paraules transmeses teixeixen i donen color al meu viure: Nisargadatta Majaraj, Mariano Dirurbe, Jean Pierre Garnier, Enric Corbera, i el misteri que s’obre quan la ment calla…)