“El país dels projectors” (3 de 4)
“En un país no massa llunyà, enmig de boscos i arbres majestuosos, hi ha un petit món dins d’un altre. Un petit món on les persones són projectors de cine. Van vivint la vida segons la pel·lícula que tenen davant, a la seva pantalla.
Hi ha projectors que estan veient una cinta on hi ha una oficina, on altres com ell comparteixen la mateixa pel·lícula. Cada dia, només llevar-se, es posen la cinta de la pel·lícula “treball” i comencen a viure-la fins que, quan ja n’estan cansats, canvien de rodet i se’n posen una altra, com podria ser el relaxament que s’obté veient una pel·lícula amb un que veu una cervesa, ben freda i amb un got gelat… totes aquestes pel·lícules se les miren persones que se senten atretes per les mateixes temàtiques. N’hi ha uns altres que es troben cada dia, després de mirar la seva pròpia pel·lícula relacionada amb el treball, amb una altre que és anar a córrer. I cadascú la pot gaudir acompanyat, veient al moment una visió comuna.
Alguns, al final del dia estan molt cansats perquè la pel·lícula que han triat, com que cada dia és la mateixa, acaba per avorrir-los perquè a cada moment saben el que passarà. Es coneixen la pel·lícula de sobres. Se la posen vuit hores al dia. I la monotonia els fa entrar en una somnolència que es va apoderant de tot el seu dia a dia, anant més adormits que desperts a la vida.
N’hi ha alguns que viuen cada pel·lícula com si fos nova. Ells no perden el temps recordant un passat o imaginant un futur, cada dia és una nova vivència de la pel·lícula que vertaderament han triat. Ells saben que poden canviar de cinta.
Els altres no se’n recorden, recordes? Estan adormits…
I els dies van passant, les pel·lícules també, i el projector va creixent, passant una darrera l’altra les pel·lícules de cine. Algunes de triades i altres no. En algunes amb imatges que no agraden i amb altres que sí.
Arribà un dia, quan un projector estava mirant la pel·lícula que més li agradava, es trobà assegut amb una altra projector que també estava mirant la mateixa pel·lícula. I l’altre no era un projector qualsevol, l’havia estat somiant des de feia molt temps. L’havia pogut dibuixar dins seu després de moltes pel·lícules vistes. Era un projector que l’energia que el feia anar, era diferent a la seva, tant que s’hi sentia del tot atret per la diferència, era femenina el contrari d’ell.
Només veure-la, la llum del projector s’encenia tant que fins i tot hagués pogut cremar la cinta. Tenia un rodet tan rodó i es movia d’una manera que mai havia vist. La carcassa era perfecta, sense cap rascada de res, ni cap part que sobrés. Tota una vida desitjant trobar el projector el qual li agradés posar i veure les mateixes pel·lícules. Van començar a descobrir-se i compartir-se totes les pel·lícules vistes fins llavors i a cada minut que avançava, més sentien la felicitat que els creixia dins… S’adonaven que per fi havien trobat aquell projector que més s’assemblava a allò que els agradava a ells mateixos.
Després d’un temps amb grans sorpreses i felicitat, van decidir que volien compartir junts aquest caminar per la vida. Van començar a mirar cada vegada més pel·lícules comunes, sense deixar massa de banda aquelles que l’altre no compartia, però eren feliços podent viure’s des d’aquesta diferència…
I el temps anava passant i passant i anaven acumulant experiències, fins que un dia, els dos projectors van decidir que estaven disposats i a punt de crear, des de la unió de les seves dues carcasses, un altre projector, la fusió d’ells dos. Experimentar un moment sagrat que és repetia en tots els mons coneguts com aquell, la dualitat s’unia per crear una nova VIDA, un acte sagrat i únic. I així ho van fer.
Un dia van unir-se i cadascú va anar aportant diferents peces que tenien dins per conjuntament anar muntant tota la carcassa on hauria de sorgir la seva creació. I així s’hi van passar tot el temps que van necessitar fins que finalment arribà el moment més màgic. Primer van col.locar el carret amb la pel·lícula que tots dos van triar i creure més adient, després van endollar-lo a l’electricitat. Van deixar que la llum passés per dins del maquinari i comencés a projectar la nova pel·lícula creada des de la dualitat dels dos aposats.
Començava una nova vida.
I tots tres s’anaven vivint i anaven visualitzant pel·lícules ben feliços. Els pares s’esforçaven a ensenyar al fill totes les cintes que més els agradaven i el podien ajudar…
Un dia el projector petit, cap allà els tretze anys, va preguntar als seus pares:
-Pares, com he arribat aquí? D’on surto jo?- i els pares li van respondre -Mira fill, tu ets el resultat de totes les peces que la teva mare i jo hem extret de nosaltres per crear la teva carcassa.
-Ah sí? -va dir el el nen que se’ls mirava estranyat tot preguntant -I vosaltres, d’on heu tret totes les peces que formen el vostre projector?
-Bé fill –li digué la mare- jo també vaig néixer des d’aquest acte sagrat i màgic com vas fer tu, però a través de l’amor del meu pare i de la meva mare. I també veiem les pel·lícules que ells ens van incorporar però també aquelles que hem anat experimentant per nosaltres mateixos.
Ah! -va exclamar el projector petit, encara més estranyat- Si jo he sortit de vosaltres -continuà- i veig des de la carcassa i les pel·lícules que m’heu transmès, i vosaltres heu sortit dels vostres pares, i els avis dels seus pares, i els besavis dels seus pares i… – i es quedà en silenci, sentint i rumiant el que acabava de comprendre i adonar-se.
Amb veu tranquil·la i serena els va fer la següent reflexió acabada amb una pregunta.
– … llavors mare i pare, si sóc i estic creat amb les peces i cintes de pel·lícula que els pares dels besavis els havien passat, i els dels avis i les vostres mateixes… -més pensatiu continuà- jo sóc i visc sent un projector que és el resultat de tots vosaltres, amb totes les peces que s’han anat transmetent de generació en generació, i amb tots els carrets, amb totes les pel·lícules… si jo sóc el resultat de tot això, llavors, QUI SÓC JO REALMENT??”
28/07/2013
Un comentari