Una altre temporada…
Comença una altre temporada…
Com han anat aquestes vacances? A mi m’ha tocat viure els dos pols, per acabar gaudint del camí del mig…
A partir de demà, publicaré una serie de quatre posts que van relacionats, deixant un temps entremig de cadascun ja que no són massa curts per dir-ho d’alguna manera!
El primer va ser escrit al juliol, just abans de anar a fer el primer curs de formació en Bioneuroemoció, amb l’Enric Corbera. Des de feia temps volia escriure sobre la medicina, però no sabia com ni que… fins que “va baixar” de cop un dia a la 6 del matí sense cap pausa entre la primera i última paraula…
El segon és després del curs i l’emoció que em va produir poder constatar que ja fa temps que hi ha persones investigant i extraient resultats totalment empírics per demostrar que som Éssers holístics i que la malaltia no és res més que un signe d’alerta. També en aquest post començo a “obrir-me” una mica més després de treballar certs aspectes personals que m’ho impedien. T’ho explico al post. A part de començar un camí de transformació amb la teràpia.
El tercer, és un conte “El país dels Projectors”. Resum i metàfora d’allò que som i/o ens creiem ser. Contes d’aquells que fan “Toc, toc, hi ha algú a casa?”. És el conte que va “baixar” el mateix dia que escrivia l’anterior, i també el quart. Conte banyat amb tot el que em va moure el curs. Si va ser un matí molt prolífic!
El quart no és res més que la vivència d’un dia d’aquestes vacances, una setmana després del curs, on vaig poder gaudir de la màgia de la vida, en sentit totalment literal! Sincronicitats que van anar-me acompanyant tot el dia. Com si s’haguessin posat d’acord per “mostrar-me” la vertadera màgia de la Vida i ja no en dubtes més. Si a vegades també dubto quan estic, estava massa al cap amb l’ego fent de les seves sense que el controlés.
Si us hagués de resumir aquest estiu seria, com caminar per damunt l’aigua amb una sensació de Pau absoluta enmig d’onades que em passaven per sobre. Caminant, sentint des de ben endins que comença un nou capítol de la meva vida preciós i espectacular. Eines per desbloquejar el conflicte emocional que ocasiona que el cos ens avisi a través de la malaltia.
Aquests quatre posta, us els presento de forma seguida i enllaçats perquè és tot el procés que aquest estiu he tingut amb mi mateix. L’espai que em toca viure ara. Demà ja ho veurem…
Content de que segueixis al ritme que vulguis el que va succeint per aquesta pàgina enmig d’un infinit de propostes que hi ha a Internet…
Una abraçada de cor a cor per tu!!