Temps de Salut, un regal enverinat per tu, compte!!
Fa dues setmanes, vaig anar a la 5a Fira d’Alimentació i Salut a Balaguer, organitzada per Slow Food i Dolça Revolució. Vam estar convidats a explicar el projecte Irehom que estem tirant endavant amb una colla de persones que fa tres anys vam decidir “fer” en contres de queixar-nos de com tot està anant.
Vull fer esment, principalment, de la feina que estan fent des de l’Associació Dolça Revolució i concretament de la persona que va impulsar tot aquest moviment en Josep Pàmies. Va començar a través de donar plantes d’Estevia rebaudiana que senzillament equilibra la diabetis a aquelles persones que s’han de punxar de per vida insulina. Un mètode que moltíssimes persones ja utilitzen i comproven per si mateixes. Per fer això l’han amenaçat varies vegades. Ho entendreu ben ràpid, una persona diabètica, està literalment “enganxada” a les farmacèutiques de per vida, havent de comprar la insulina. Sabeu que hi ha molt poques empreses que ho fabriquin? quants diners darrera, oi?? Doncs amb l’Estèvia al balcó de casa, podem controlar els nivells d’insulina ben fàcilment!!
Val a dir que, i aquest és un altre exemple que quan les coses surten i es fan des del cor, tot va sol. Després de l’estèvia, han començat a cultivar gràcies a les aportacions de persones, altres plantes que curen literalment diferents classes de malalties, i algunes de ben potents i extenses com el càncer. Podeu connectar amb el link que us portarà a la web on trobareu informació directa de testimonis i del que fan d’una forma més ampliada.
Gràcies a aquesta difusió, per exemple, s’ha impulsat un projecte a Gàmbia per combatre la malària gràcies a l’Artemisa annua. Un extracte del que està passant per allà amb més de 20.000 persones tractades:
“Xavier creu en el que fa i lluita de forma activa i directa per combatre la malària, ha comprovat que si els afectats es prenen durant una setmana una infusió d’artemisa quatre vegades al dia, es curen. També ha fet ús d’altres remeis molt econòmics per tractar malalties greus, amb grans resultats. La seva experiència demostra que amb pocs diners es pot ajudar a molta gent”.
Des d’aquí Josep, amb la Dolors liderant l’Associació, grans persones, i totes les que conjuntament ajudeu a créixer aquesta associació, felicitats!! Sou un exemple, un altre far que hi ha encès per anar trobant el camí de retorn a casa, a Qui Som, a la llibertat de Viure i viure’ns des de l’harmonia en totes les dimensions que hi ha..
Vaig tenir la sort de poder conèixer de forma directa el Josep conversant amb nosaltres tot dinant. Vaig fer-li una pregunta en forma de reflexió.
Veiem que la medicina tradicional, està basada majoritàriament a pal·liar o suprimir símptomes i té en compte solament la visió orgànica de la persona, el cos físic. És a dir, qualsevol malaltia només és el desequilibri o falta d’una hormona, d’algun enzim, d’algun procés o òrgan, etc. Pocs es pregunten que hi ha darrera aquest símptoma, la vertadera causa de la seva existència. No ens
centren en la premissa fonamental que tenim un cos que tendeix a la perfecció i que a part de la part orgànica/física, hi intervenen altres dimensions o “cossos”, les més evidents i fàcils de veure, el mental i l’emocional. Tots tres estan units de forma directa i interconnectats. No podem deixar de banda aquesta premissa, és la clau de la Salut, de l’harmonia.
En el nou paradigma de la salut, es dedica directament a observar la persona des de la seva globalitat, amb tots els factors que hi intervenen, orgànics, mentals i emocionals. Ens mirem aquests símptomes com un avís directe i extern, el cos està afectat i és palès el desequilibri. Cal anar més enllà d’aquest símptomes. I aquí és on vaig dir-li al Josep, si fem el mateix que fa la medicina tradicional però ara a través de les plantes, no estarem fomentant igualment la ceguesa de la nostre pròpia capacitat d’autoregulació, equilibri, salut? Ell em va dir, i em va agradar sentir-ho, que tenen molt en compte en anar a cercar el perquè d’aquell desequilibri que apareix a través dels símptomes externs. Sigui un constipat, sigui un càncer… Cada vegada que envia informació via email d’una planta remeiera per una dolència en particular, hi adjunta el paràgraf de la causa emocional que fa que psicosomàticament apareguin la malaltia o desequilibri en particular. Les malalties físiques són el resultat d’un estat emocional no harmonitzat, produït per un succés que vivim que no sabem com afrontar o gestionar. La psicosomàtica. Per exemple, fa una setmana que
no paro de donar voltes en com solucionar un aspecte concret amb una discussió amb un company/a de feina. Agafo un constipat dels bons. Puc tallar-lo literalment amb qualsevol medicament, o, minvo el malestar més difícil de passar (homeopatia, flors de Bach, acupuntura, Shiatsu, … que no tallen el procés propi) i m’escolto que està passant al meu voltant… Com menjo, quants aliments són de procedència controlada, lliure de químics, fumar, beure, … (no deixeu de veure aquest enllaç del programa Sense Ficció de TV3!!)
“m’estimo per dins i també per fora??”
Us proposo un repte i us vull fer un regal una mica enverinat. Consulteu aquest llibre que trobareu a aquest enllaç o obriu l’enllaç al final de la reflexió, “El Gran diccionari de les malalties” de Jacques Martel.
Per mi un dels millors llibres, per no dir el millor i més extens de consulta. Feu la proba, amb qualsevol cosa que us pugui passar, des d’un refredat, a una torçada de peu, a una meningitis, hepatitis, càncer, esquizofrènia… sí, sí, totes la formes de desequilibri i desharmonia que puguis trobar-te, des d’una torçada de peu!! ah!! que sembla que senti els teus pensaments: -Quina bajanada!!- sí, jo també era molt escèptic. Però el bon amic Ramon i la seva excel·lent companya Montse, van obrir-me els ulls a aquest coneixement.
Solament fes la proba. Cerca al llibre i després de llegir la causa, escolta’t tant bé com puguis o sàpigues i mira que estàs fent en el teu dia a dia que s’ajusti a la descripció que llegiràs. Després senzillament, escolleix si vols atendre-ho o no, ets lliure, no ho oblidis. Una tria és: resol-ho començant pel teu canvi d’actitud i comportament i si cal a través de plantes, de forma natural, o homeopatia, o flors de Bach o el que et sembli millor pots minvar i calmar els símptomes si no ha desaparegut ja sols, com passa molt, molts cops.
S’han encarregat els qui viuen d’això de fer-nos creure que no tenim el govern 
del nostre cos i Vida, per esclavitzar moltes persones a través d’unes malalties i etiquetes que ens estigmatitzen per sempre i obliguen a prendre pastilles de per vida. En contres de fer un treball de reconeixement i atenció que ens farà ser lliures, aquest món embogit ens arrossega a voler sí o sí solucions ràpides i màgiques.
Quan pots resoldre el que et passa tenint la consciència dels perquès que ho han ocasionat, ja no cal que el cos t’avisi més!! a menys que vulguis o segueixis vivint amb les mateixes actituds, o que atenguis ja massa tard perquè el cos pugui reaccionar, els símptomes desapareixeran per sempre, sigui quina sigui la malaltia, per incurable que t’hagin pogut dir i convèncer. Així de senzill.
Davant d’aquest tema que tant ens “toca” a tots, i amb tants d’interessos darrera, no t’oblidis del que sempre m’afanyo a dir, que tot el que llegeixes t’entri per una orella i et surti per una altre. No vull pas persuadir a ningú. Si hi ha algun missatge que et queda dins, potser és que cal posar-hi atenció. Cadascú és ben lliure de fer el que més li calgui i senti. Ara bé, si veig constantment persones que confirmen tot aquest saber, només puc fer que compartir-ho, i qui tingui orelles que escolti. Escollir l’escepticisme és una tria també.
I compte amb aquest regal enverinat, perquè si ho practiques t’adonaràs que realment som amos i senyors de la nostre Vida des de l’equilibri i l’harmonia, començant per la salut. T’adonaràs que tu i només tu ets l’únic responsable de tot el que et passa, que pots crear-te la realitat que vulguis, només cal que sembris i recolliràs. I, compte en conèixer aquest “Saber” tant amagat fins ara, perquè cal ser impecable. És el preu a la llibertat, i no és fàcil, portem tants automatismes…
Per si no el trobeu via link, aquí el teniu directament:
(2) comentaris