Masculí i femení, dona i home
Et veig a tu dona,
amb els braços caiguts,
la mirada perduda…
El teu cos cansat,
i la teva mirada borrosa,
has perdut el nord,
no saps on caminen els teus peus…
I a tu home,
treballador infatigable,
preocupat per representar un rol imposat,
de vells mecànics de la ment,
que et fan mantenir inconscient…
Cercant allò que se t’ha demanat,
a través d’encanteris fets amb fum,
t’has allunyat de l’essència que ets,
has oblidat qui ets.
Lluites,
entre uns i altres,
dominacions d’un passat sense consciència…
Despertem ara d’aquest vell somni,
de la separació de dues cares d’una mateixa moneda…
Arriba l’energia que uneix,
arriba l’energia que neteja i llima les pors,
s’endú vells miratges,
retorna la calma,
obres el cor a l’altre,
expressant-he…
Masculí i femení,
agafant-se els braços, agafant-se les mans,
mirant els ulls de l’altre…
I els dos cors s’eixamplen,
es toquen, ballen…
La respiració és un sol pulmó,
la mirada més enllà…
I es fusionen,
i són U,
són l’altre…
I l’amor tot ho banya,
sentit infinit de la calma més plana…
Ets U amb ell i ella,
Ets tot allò que t’envolta i t’acompanya,
Ets el silenci,
Ets la llum,
Ets la gràcia…
I de la unió neix l’energia,
l’energia de dos iguals,
diferents en l’ara…