Sóc
Davant cada passa, un nou espai.
Un nou món que s’obre a l’instant precís de posar el peu a terra.
Pintures i escultures damunt el vel.
Marionetes accionades per uns egos que és creuen els amos.
Feliç i compassiu mira l’Ésser.
Aprenentatges que costen d’empassar.
Fantasies que ens empatxen.
Obre els ulls i el somriure a la cara.
S’omple els pulmons de la brisa sagrada.
El silenci que ressegueix tots el nivells paral·lels.
Consciència desperta que juga i es diverteix.
Personatges coneguts i acceptats que acompanyen.
Celebracions constants de capítols de la mateixa obra.
Llibres omplerts de totes les vivències.
Notes complertes que ja no van soles.
Harmonia que neix de l’acceptació.
Acceptació d’acceptar-se sense condicions.
Infant que torna a ocupar el lloc.
Camps de blat per poder córrer.
Ocells, arbres i plantes, omplen l’aire.
Fusionat i dissolt al no Res.
Em fong, moro a allò que no sóc.
I reneixo a l’alba.
Sol naixent de l’eterna albada.
Sóc.
(2) comentaris