Dansant i una mica més…

(Aquest escrit va sortir a l’escoltar una cançó i van començar a venir unes imatges que en  són les frases…)

Vols veure allà on la música pot portar-te?

Busca aquesta cançó. “Jocelyn Pook -Untold Things- Cançó 1a, Dionysius”. Una perla musical tot el disc…

Primer llegeix l’escrit sense la música.

Després, amb el volum ben alt perquè només sentis la cançó, torna a llegir-la, deixant que la música vagi acompanyant i posant-he les imatges. Són cinc minuts.

Som-hi prova-ho.

Et veig venir,

despullada i feliç,

disfresses estripades,

vent que se les emporta…

.

Ment que projecta,

escenaris nous, nous decorats,

pintures de colors que engalanen,

emocions etèries que omplen l’aire,

músiques del cor que banyen el teatre…

.

Danses sense importar-te els espectadors,

fosa dins la música,

saltant amb els peus nus damunt cada nota,

una cant a l’esperit,

una rialla a la llibertat de saber-te,

ja, Viva!!

.

Ressegueixes amb cada moviment cercles infinits,

percussions solemnes,

sons de l’Ànima…

.

Ets U amb la música,

portant-te en braços en el ball espontani,

ja no queda res més,

el infinit en cada compàs,

un acord que s’obre pas…

.

La Vibració Elemental,

la més pura,

tenyeix d’autenticitat l’escena,

arriba als cors,

traspassa els límits mentals,

s’endinsa enmig dels pensaments,

obra la porta del darrera…

.

I ets fons en l’abraçada,

en el ritme de la respiració,

t’abandones a allò que no t’has permès ser fins ara…

.

Estels d’argent,

arcs de llum que encenen la nit,

flors que esclaten,

olors que retornen del somni etern…

.

Ets U, Ets la música,

Ets el ball,

Ets la Vida que dansa a l’albada…

 

“Dansant”

Has notat les diferències?? quines imatges t’han vingut? El poder de la música!!

“Si a la Vida tot és vibració, la música és la seva manifestació”. Recordes que en vam parlar??

Si la música et fa veure imatges? d’on les extreu  i per on? la ment!!

i… que fem cada cop que tenim algú davant? activem els mecanismes del record, activem la ment. Tot és una pel·lícula.

Els infants no viuen a la ment, no hi ha record en les imatges encara, estan en el present. Cada vegada que recordo entro a la ment. Camí? adonar-se de l’espai que es genera entre la percepció i l’observació! Retornar a aquest present etern de l’Ara. Ser com ells, esperant el següent segon per ser descobert, i el següent, i el següent… Aquí i Ara.

Abraçada!!

25. octubre 2011 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Escrits, Espiritualitat, Reflexions, Vida | 3 comentaris

(3) comentaris

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.