Ara
Em desperto, aixeco el cap,
darrera un llarg somni, darrera mil universos pintats…
.
Davant un camí sense rètols que senyalin,
davant, interrogants que encongeixen,
respiro, respiro fons,
la confiança és dins,
l’amor banya cada una de les meves cèl·lules,
la llum brilla al meu pit,
senyala la direcció del primer pas,
després el següent primer…
.
Miro al meu voltant,
no hi ha res,
estic sol,
enmig d’un desert,
enmig d’un paper en blanc,
davant un llibre abans d’escriure’s…
.
Tot És, Tot avui, Tot Ara…
silenci dins,
contemplació a fora,
observo el paisatge,
personatges que actuen, enmig del caos,
la Presència interna, dona aire,
el Ser i Estar…
.
Les emocions es paren,
els pensaments s’aparten,
el cos desapareix…
queda el que sempre ha estat, queda l’Ànima…
.
Agafo l’instrument que sóc,
comença a passar la brisa de la veritat, dins,
comença a brollar el que sempre ha estat esperant que el cridés…
Ell des de l’ego, Qui Sóc des de l’Ésser.
.
Cada passa feta,
cada plor vessat té un sentit,
recórrer els interrogants cercant la resposta,
vivint amb una sentit intern que empeny…
.
Omplo els pulmons de pau,
omplo l’alè de Vida, m’estimo, m’abraço,
d’allò que no em vaig permetre ser,
d’allò que sempre he sigut,
de les entrebancades, del fugir amb la mandra..
.
El silenci és dins,
l’alegria fora, la saviesa impregnada,
l’amor, com l’albada…
segueixo escrivint, segueixo fent el primer pas, altre cop,
com el primer dia,
banyat però amb La Consciència que tot ho avarca…
30 setembre 2011
Un comentari