“Relacions”

Diguem una paraula,

canta’m una cançó,

abraça’m i donem-nos l’un a l’altre…

.

Espais comuns,

episodis viscuts de costat que no s’assemblen en res,

passes que es desfan,

somriures que potser no tornaran…

.

Neguits i angoixes,

plors desconsolats,

llocs obscurs que trenquen l’ànima…

.

Enganys, corredisses i fugides,

pors que separen,

crits que allunyen,

convivències que costen d’empassar…

.

Tot i res,

decidir el on i el què,

escollir Ser, primer,

triar compartir, després,

abraçar-se i abraçar,

estimar-se i estimar,

perdonar-se i perdonar!

.

Crida l’àguila damunt els caps,

resseguint els cels de la veritat,

empenyent a canviar,

a despertar a allò més autèntic que som,

a fer més gran la Llum,

transformant ombres,

creixent les flors dins els cors…

16/09/11

 

 

19. setembre 2011 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Escrits, Espiritualitat | Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.