5è Capítol “darrera els personatges”
A partir d’aquell moment en Pepito començà una cacera sense descans per poder identificar els seus personatges. Li fou molt fàcil identificar aquelles parts de la seva personalitat que més l’empipaven. Ara bé, aquells personatges que “eren bons” li costava molt més. S’adonà que li era molt més fàcil acceptar les seves parts negatives que les positives, sentia dins seu com una veueta que li deia: –no t’ho mereixes això tu!-, -et creus millor que els altres, oi?-. El turmentava una mica.
Durant unes setmanes, la seva atenció anava tant centrada que literalment no en deixava passar cap, anava amb una llibreta apuntant cada cop que algun personatge apareixia i a on… i l’entusiasme anà disminuint, la feina del dia a dia el consumia…
Un dia com un altre, va agafar el cotxe per anar a l’oficina. Dins el cotxe anava absort en pensaments que no portaven enlloc i en un encreuament un altre conductor no va respectar la senyal de cedeixi el pas. Van estar a punt de xocar, els dos vehicles van quedar a un sol centímetre un de l’altre. En Pepito degut a l’ensurt, va començar a cridar amb els ulls quasi vermells contra l’altre cotxe! totalment descontrolat.
De sobte, va sentir com una veu a través del seu pensament dient-li:
“Cavaller Ira”!!
Va quedar totalment estorat. S’adonà de revoltada que estava totalment encantat representant el personatge Ira. Va veure que no podia parar els insults i que tot el seu cos estava tensat, sentint des de la panxa una ràbia immensa, amb els pèls de punta i amb ganes de sortir del cotxe i començar a picar l’altre conductor que ara se’l mirava amb ulls atemorits…
Un pensament com si fos un fuetejada de la Consciència va fer que hagués de parar-se i posar-se a plorar, era massa l’emoció per deixar-la estancada dins…
-Si t’has adonat que no ets els personatges que t’has cregut ser fins ara, Qui És Aquest que els observa??-
Reflexió
Posar cada cop més consciència amb tot allò que estem fent fa que el temps, la vivència que en tenim, s’allargui. Quants cops no hem sentit o dit:
-Ui, aprofita ara el temps que quan et facis més gran, et passarà volant!- Ostres quant en saben els infants de viure el present, la realitat física que ens toca viure, el poder tocar un instrument, una flor, un cos. Aquesta és la única realitat palpable que tots i cadascú dels ciutadans d’aquest món poden coincidir si no pateixen cap patologia de distorsió de la realitat. Totes les altres realitats, a través de milions i milions d’ulleres a través de les quals observem el món, són pura fantasia. I no que no siguin reals, ho són totalment per la persona que les viu. Tot, tot està bé en el fons!!
En Pepito a mesura que va endinsant-se en el seu camí de creixement, va prenent més consciència del que li va passant. Després de molts anys, o quasi tota una vida, d’inconsciència. Avui, dins el cotxe el Pepito poder ha fet el pas més important després del seu despertar, viure i experimentar amb la pròpia pell l’Ésser.
Portava molt dies treballant aquesta part del llibre, reconèixer els personatges. No va ser fins que va baixar el control i sobretot davant d’una situació que no va poder controlar, que un personatge va actuar totalment sol, creient-se que era el rei. Absolutament tota l’atenció la tenia “segrestada” el propi personatge, i només pel moment de lucidesa, va poder “desconnectar-se’n” i sortir-ne. Ens podem passar tota una vida actuant literalment abduïts pels diferents personatges. Com més força tingui la nostre vivència del passat, com més desequilibrada hagi sigut, més força tindrà el personatge, més “enganxada” tindrem la màscara. Perquè com ja anirem veient i ja varem avançar, cada personatge existeix com a resultat d’un experiència.
Et reconeixes en alguna situació semblant a la que ha viscut el Pepito? Et suggereixo que vagis apuntant aquests moments que un personatge pren el control l’hagis pogut situar en diferents escenaris que ha actuat. Podràs veure que un de sol també té diferents facetes, graus i nivells d’actuació. El “Don Juan” no només intenta seduir a la mossa que li agrada, sinó també al venedor que li ha de fer algun descompte.
Mirant cada personatge en les diferents situacions, podràs veure en quins escenaris li és més fàcil actuar i prendre’t el control de la nau. A més intensos, més aprenentatge hi ha darrere… De la llista trobada per a cadascú, pots intentar cercar coincidències, és a dir, igual aquest personatge de la “Ira, l’Increïble Hulk”, sempre apareix davant rols, persones que exerceixin el poder. O bé, davant de persones que actuen només mirant per a si mateixes, fa que activi en un mateix el personatge “el Jutje Garzon”. O… i que n’és de comú aquest, cada vegada que alguna persona s’acosti i pugui ser un candidat a parella, quan comença a mostrar masses mostres d’afecte i amorositat cap a nosaltres, no passa gaire temps que surti el “Corre Caminos”!!
Aquest camí que caminem plegats a través de la fantasia d’un Pepito que busca trobar la seva Veritat, requereix en tot moment la Intenció ferma, recordes el post que en parlava?, de que volem ser més conscients cada dia. Aprendre dels petits/Grans despertars diaris. Anar identificant aquelles parts de la personalitat gràcies als fanals que són els personatges per anar polint mica en mica allò que no hem sabut integrar, acceptar o perdonar… Només fent aquest treball de neteja de l’instrument que Som, podrà passar l’aire a través nostre i sonar la més bella melodia, allò més Real que Som, sumant més moments de Consciència, més moments de Presència amb nosaltres mateixos.