Tornant a Casa…

Cauen els vels,

petits encenalls de la fusta més forta,

portes que s’obren de bat a bat,

esperant l’arribada…

.

Caminant descalç, nu,

davant tots els miralls,

que la vida ha anat posant davant…

.

Somrius orgullós,

dins teu hi ha la calma,

l’espera eterna és l’Ara…

.

Caminant descalç, amb tranquil·litat, confiant…

.

Darrera, mil personatges,

de mil vides acompanyen,

posant-se i posant-he l’un amb l’altre,

la mà a l’espatlla,

el Rei retorna al seu Palau,

amb tots els seus Cavallers,

d’incontables batalles,

retornen tots amb les paus fetes,

dies de conquistes de mons somiats,

fantasies que no portaven enlloc…

.

Sí, t’endinses altre cop al lloc on et pertoca,

el teu Santuari,

a Ser, Qui Ets!

Des de la llibertat,

el saber que Ets,

part del Gran Trencaclosques,

únic, igual a tots…

 

14. abril 2011 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Creixement personal, Escrits, Espiritualitat | 2 comentaris

(2) comentaris

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.