Tornant a Casa…
Cauen els vels,
petits encenalls de la fusta més forta,
portes que s’obren de bat a bat,
esperant l’arribada…
.
Caminant descalç, nu,
davant tots els miralls,
que la vida ha anat posant davant…
.
Somrius orgullós,
dins teu hi ha la calma,
l’espera eterna és l’Ara…
.
Caminant descalç, amb tranquil·litat, confiant…
.
Darrera, mil personatges,
de mil vides acompanyen,
posant-se i posant-he l’un amb l’altre,
la mà a l’espatlla,
el Rei retorna al seu Palau,
amb tots els seus Cavallers,
d’incontables batalles,
retornen tots amb les paus fetes,
dies de conquistes de mons somiats,
fantasies que no portaven enlloc…
.
Sí, t’endinses altre cop al lloc on et pertoca,
el teu Santuari,
a Ser, Qui Ets!
Des de la llibertat,
el saber que Ets,
part del Gran Trencaclosques,
únic, igual a tots…
(2) comentaris