Realment vols canviar? La intenció
Amb el camí d’auto-coneixement, quan es tracta d’anar modelant, transformant o canviant
vells hàbits, molt sovint ens trobem que ens costa moltíssim. Portem tant i tant temps fent el mateix… molt sovint llancem la tovallola perquè veiem que els progressos no arriben… i ens ho deixem perdre solament perquè no sabem que el més important, és quina intenció hi ha darrera… És a dir, el vertader anhel, crida, que fa que ens moguem. Us poso un exemple.
Moltes vegades em comparteixen durant aquest caminar plegats la dificultat que hi ha per solament fer un minut i mig, molt sovint menys, de respiració concentrada. Un poderós, petit i senzill exercici que fem cada matí (crec que al Pepito li ensenyaran aviat).
Molts no poden concentrar-se en comptar conscientment fins a cinc, altres no troben el moment per fer-ho, o també aquells que davant la mandra ho deixen per demà. Altres però, davant de tot aquestes variacions i més, decideixen assentar-se a terra o en una cadira i fer-ho. Tot i que durant dies i dies puguin estar literalment lluitant contra el seva ment:
– Que si he d’esmorzar ràpid, que si he d’anar a aquell lloc o l’altre, pensar en enviar aquell mail…-. Els pensaments que vulgueu. Aquests últims puc afirmar sense equivocar-me el més mínim, que la seva intenció és en aquests moments, arribar al final del camí.
I hi arribaran si segueixen.
Saps quina intenció hi ha darrera les coses que fas? pots dir si és el teu ego amb tots el seu conjunt de personatges, o realment surt de la part més autèntica que Ets, el teu Ésser. T’explico una manera de poder-ho fer…
És molt bo assentar-se literalment en silenci. Si tens el cap molt accelerat t’ajudarà cansar-te fent esport o caminant una bona estona. Seu en un lloc tranquil. Pots posar-te una música que no coneguis ni hi hagi lletra, clàssica va molt bé. També deslliura’t si pots de distraccions, no estaràs massa estona…
Assegut amb l’esquena dreta, comença a respirar ben tranquil·lament només omplint la panxa profundament, com si tinguessis una pilota de futbol. Cada respirada ha de durar uns quatre cinc segons… fixa’t com se’t omple la panxa… com entra i surt l’aire… només concentrat amb això uns pocs segons…
Ara, des de la quietud, primer observa la teva ment. Com està? va de bòlit? és una radio amb el volum alçat, amb mil emissores al mateix temps, o potser solament una?… observa-la i no t’hi enganxis… no deixis que se’t endugui… si ho fa, cap problema, centra’t amb la respiració i torna a observar els pensaments…
Un cop facis això una estona, sempre sense deixar de respirar a poc a poc i profund, fixa’t amb el cos. Com està? hi ha algun dolor? algun bloqueig? solament observa’l i si hi ha algun dolor, envia-li a través de la respiració llum i com mils mans i braços que abracen aquest dolor, tot això des del màxim d’Amor que et puguis. Ja no calen les lluites. Si ho fas podràs veure que el dolor baixa d’intensitat i fins hi tot desapareix. Saps? és un avís que ens fa perquè ens n’adonem, si ho fem conscientment, ja no caldrà que ens avisi més …
Finalment, observa ara les teves emocions. N’hi ha alguna que domini més que altres? la sents al teu cos? Senzillament respira-la tranquil·lament i deixa aquesta energia es fongui en la teva respiració . L’acompanyem a dissoldre’s, ara no ens cal.
Si has arribat aquí, i si no, amb una mica de pràctica ho faràs, no pateixis, pots començar a fer-te les preguntes que vulguis, estàs més a prop del teu Ésser que mai. Algunes podrien ser:
-Realment vull deixar enrere aquest patir que arrossego des de fa tant temps? Vull sortir del paper que m’he cregut? potser sigui el de víctima? potser el de del nen/a que encara no ha crescut?-
Pregunta’t la vertadera intenció que hi ha en els teus actes i de veritat, si és ferma, clara i decidida, nascuda des del respecte a tu mateix/a i als altres, cercant l’autenticitat i la pau interna, fugint d’egoismes i egocentrismes, estimant-he i estimant els altres… que vols que et digui, només camina, la Vida ja té preparat tot el que necessites, estigues a punt i prou, relaxat… només respira profund, des de l’estomac quan et creguis perdut, i confia, de veritat, confia!!! tot allò que anheles és real i t’està esperant!
Si la intenció és autèntica, faràs tot allò que cal per sortir estiguis on estiguis. No cal que pateixis, fes-ho tant bé com sàpigues a cada moment, sense que el propi jutge t’empipi massa, i espera, flueix en el confiar, arribarà t’ho ben asseguro… en el fons, només depèn de la teva vertadera Intenció!
Hi ha un bon amic que diu:
“perquè he de meditar durant una hora si puc arribar a la Calma i l’Ara etern només tancant els ulls i ja està?!!”
… i un gran savi deia: -Para, para! i escolta el silenci!-.
Escolta allò que has estat, ets i seràs…
Un comentari