La nit fosca de l’anima…
Carícies mentals,
emocions reprimides guardades en el calaix de l’oblit,
pensaments desbordants d’una maquina que no para,
alegries adormides en paratges imaginats…
discurs sens fi d’una ment embogida,
personatges neuròtics d’una obra que no trepitges…
.
Confusió, diàlegs que són fum,
discursos teòrics que s’afanyen a convèncer,
parlar per parlar, discutir per discutir…
critiques que sorgeixen de la por,
por, sorgida del no comprendre,
no comprendre per falta d’informació,
falta d’informació per cercar en llocs equivocats,
llocs equivocats fora d’un mateix…
.
Imatges mentals,
imatges que no porten a cap més lloc que a la neurosis…
Nivells de consciència,
estrats de diferents formes de viure-la…
denses i etèriques,
greus i aguts,
negres i blancs,
connotacions i etiquetes per l’ego,
per donar nom a una visió per poder-s’ho creure
projeccions de creences que formen el decorat,
esclaus de la foscor,
esclaus de la llum,
quan no veiem més enllà que això…
.
I el fum se’n va,
la boira es dissipa,
la nit fosc de l’ànima pren sentit,
l’arquetip de l’angoixa i la por lluiten per subsistir,
guerra interna de pensaments que surten a la superfície,
ego que té por de morir davant el precipici del no-res…
.
…i caus…
t’abandones…
et deixes anar…
flueixes…
.
Mors,
mors a tot allò que t’has pensat ser,
traspasses el mirall on t’hi projectaves,
et trobes en el no espai, no temps,
en la Presència Eterna, en l’Ésser que Som,
en el silenci perpetu,
en la Vida, en el Tot i el Res…
En el jo, en el tu, en el nosaltres units i fusionats en l’U.
.
Quant traspassem allò que ens hem cregut com a real. Des de que tenim us de raó hi hem estat acompanyats. La ment, tant present que ens hi hem identificat… junt amb l’ego i tots els seus personatges. S’alimenta de tots aquells pensaments més destructius, anul·ladors…
Escrit nascut d’una imatge recordant un treball de consciència en que hi va haver aquesta lluita arquetípica de l’ego per no perdre el control que fins llavors havia tingut. Com també imatge del caos mental en que estem immersos…
Un comentari