L’Arc de St. Martí
Últimament anava caminant i atenent diferents espais que calien ser atesos. Com tothom, espais personals que són importants poder treballar. Uns dies en que les emocions feien de tel per poder anar més enllà del que anava visquent, sense poder compartir-me massa. Peça important i cabdal del meu trencaclosques particular, amb una acompanyant de camí en que tots els elogis es queden curts… Aprenent cada dia una mica més a Ser, lliure, a no projectar desitjos, a acceptar, a créixer, a estimar…
Aquesta setmana mica en mica ha anat retornant el goig que sempre hi ha sigut, darrera les cortines de les emocions, amb un sol darrera, sempre esperant… la calma, per poder “enxufar-me” a la creativitat…
Aquetsa tarda, a casa, un Arc de St. Martí m’ha visitat i aquesta ha estat la conversa…
.
Veient el capvespre caient davant meu,
la nit que avança,
la claror que marxa…
.
Aigua davallant del cel,
petites gotes que omplen l’aire d’humitat,
amb els raigs finals d’un sol que descansa…
.
Obro els ulls i l’Arc de St. Martí,
imponent, majestuós enmig de l’orquestra,
director amable d’unes notes etèries,
dibuixa a l’aire l’espectacle de la natura,
toca amb cada dit la subtilesa del buit,
ple de partícules que formen els colors…
.
I el goig tranquil,
l’observar serè,
l’omplir-se d’amplitud,
banyar-se de tranquil·litat…
.
Sóc mirall de la bellesa,
sóc U amb la naturalesa,
formant-ne part,
sent, i prou…
.
Lluny queden angoixes,
a prop les sensacions,
a punt per ser recordades,
certeres ensenyances d’un creixement que mai s’acaba…
.
Puc veure’m caminant damunt els colors,
gronxant-me en l’arc,
el camí sense final,
somrient content pel coneixement,
humil servent,
d’una Vida que s’expressa…
.
Surto de la ment,
contemplo la meravella de la creació,
visc feliç sentint Qui Sóc,
únic i irrepetible, igual a tots,
com cada gota deixant que el color s’expressi,
traspassada per aquesta llum infinita…
Data creació: 01/12/2010