La universitat del poble
Unes de les coses que més em dolen, és veure com de manipulats estem com a ciutadans d’un món que sols pertany a quatre…
Us heu pogut posar davant del tv una estona, el màxim de relaxats i conscients, desperts a tot allò paral·lel, adonar-se literalment i objectivament que ens “estan venent” realment des de la caixa tonta, com en bombardegen constants estímuls??
La universitat del poble!! i tant, conformen el nostre món des de quan ni sols hem fet el
primer alè… Rebem inconscientment tots els mecanismes que faran que pensem, ens estructurem mentalment, d’una manera o d’una altre. Quants nens quan els pares tenen masses coses a fer, o degut a que “molesten massa”, els col·loquen davant de la pantalla. Vaig poder-ho veure amb un noi de vuit anys, que per molt que li diguessis tres cops qualsevol cosa, no et sentia, absort, com induït per la caixa no tant tonta. Anem conformant la nostre realitat a mesura que anem construint tots els nostres pensaments, la màquina creadora d’hologrames que és transforma a cada segon, la ment.
Ara et dic: POMA!
Què veus?? una pastanaga?? … una poma, oi? doncs ja ho tens, ja t’he manipulat! té fet pensar i visualitzar una poma! màgia!!
Podeu entendre que equival estar hipnotitzat a la televisió i anar-se re-programant el cervell imatge a imatge, emoció a emoció, desig a desig…
Estic trist de veure com utilitzen l’energia de la sexualitat, una de les més poderoses després de l’amor, per crear el desig a tothom i així poder anar sempre connectats amb alguna cosa externa… en els homes, crea un clixé d’una “dona Photohop”, però en la dona també!! ha de poder assemblar-se a aquest figura mítica… quantes neurosis creades i quan negoci hi ha darrera…
A part de l’energia que fan moure, ho fa sempre volent competir amb l’altre: -compra aquest cotxe, i totes les dones/homes et miraran!!-; -una viatge a la fi del món on només allà podràs ser feliç!-… pastanagues davant el pobre ase que camina amb el ulls tapats pels costats…
Amb cada sèrie, pel·lícula, anunci, van posant imatges al nostre inconscient i va conformant les estructures del nostre present i futur pensament i per això, molts, molts és com si alguna cosa no funcionés, estan plens de coses que no són realment; altres, perquè la Vida els posa a davant un fet que els fa parar de cop de qualsevol automatisme…
Alguns, per una cosa o per una altre, DESPERTEN!, de cop, i s’adonen del que realment és important a la vida, a apreciar aquelles coses que abans ni les veia davant, a estar més estones amb la família, a gastar més moments amb els seus fills… de cop comencen a preguntar-se el perquè de les coses i quan no troben resposta, busquen i busquen fins que amb molta suor al front, les obtenen i els va acostant a tot allò que senten com una veueta d’un gran amic que espera el retorn… des del lloc més allunyat de si mateix… comencen a ser lliures cada vegada que poden entendre el perquè d’aquelles emocions que no sabien posar-hi nom i ara ja tenen cares i ulls…
Comencen a ser lliures de la fantasia creada per uns pocs, lliures de començar a triar quina és la seva vertadera comesa i Vida.
Poden caminar lliures de quedar-se massa enganxats per les emocions que ens envolten a cada moment, que ens mantenen totalment ocupats en qualsevol història….
I sabeu, després el món és desplega davant mateix, els dits són els pinzells, l’alegria el color i el cor la llum… van desplegant-se en tots els
universos que puguis imaginar tu mateix, lliure i realitzat, tries el teu decorat i l’omplenes de tot allò que necessites i comparteixes sent qui ets… la Vida et regala allò que desitges des de la puresa de la freqüència última que representes i que no està distorsionada per cap malestar, destorb de la persona… i que les engloba a totes, la de l’Amor… després de superar totes aquelles pors que l’amagaven de veure darrera la porta i entendre-ho….
L’arquitecte del seu propi món… comença a irradiar Llum i Amor a tots aquells que se li acosten o creuen… la felicitat és dins seu i s’expandeix fora, canviant els cors quan va passant acariciant l’altre… perquè sap des del fons de l’Ésser que és i forma part, al respecte a totes les diferents realitats que cadascú està vivint i creant. Amor de poder acceptar que cadascú és ben lliure de voler veure la realitat com vulgui. Però amb un sentit últim, sense voler canviar res, suggerir a tot aquell que no trobi la seva pròpia pau, un anhel d’esperança, un raig de llum, humilitat en el servei… anar encenent fars i llumetes…
I quan s’és lliure que passa??
Doncs que no canvia res, però ho veus tot diferent! on abans remugaves, ara et surt un somriure, on abans et feia entrar la ira segons quin tipus de personatges, ara humilment els hi dons gràcies pel mestre que han sigut…
I esperes que la vida et vagi oferint les sorpreses que vulgui, com una sortida de sol, o el somriure autèntic d’un infant que ara saps apreciar des del moment que és para, s’atura el temps. Tot és meravellós perquè ho veus des del cor de l’infant que veu per primer cop les coses, des de la festa de conèixer-les per primer cop, sense cap altre pretensió que jugar la vida des de l’essència de cada cosa…
Quantes coses ens tenen encadenats, una crèdit hipoteca, compromís… quantes realment necessitaríem per ser feliços si la felicitat fos tot el que banya el teu interior?? cap, cap altre… sols per poder viure… com fa segles que ho fèiem… i hem evolucionat!! si, per fer-nos dependents, no lliures!! i el més fort és que ens ho hem cregut! hi ha una altre realitat al voltant, només cal escoltar el silenci…