Vine a despertar-me…

Vine a despertar-me,

quan estigui dormint,

i somiant en el món que no és meu…

.

Vine, vine a despertar-me,

de tot allò que m’he cregut ser,

per por,

per no saber-ne més…

.

Vine i corre a despertar-me,

no queda temps,

l’alba s’acosta i la nit marxa…

.

Vine, vine i assenta’t al meu costat…

vull compartir-te Qui Sóc,

com la flor que floreix en el jardí,

sense cap altre que compartir-te, Jo Sóc…

.

Vine, vine, continuem caminant de costat,

gaudint de la meravella que Som,

per entrar dins la natura despullats,

lliures de vestits que apretaven…

.

Vine, vine, siguem… siguem…

el que Som, infants, i més!!

.

Data creació: 05/09/2010

25. setembre 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Escrits, Espiritualitat | Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.