Desperta!! Desperta!! Desperta!!

Cada llàgrima que queia del teu rostre,

feina en el meu cor reguerons de sang…

Cada vegada que estàs trist/a,

ploro pedres plenes i banyades d’emoció…

i m’envaeix el pesar.

Et sento quan et miro,

i se m’estrenyen els pulmons,

falta aire per empassar-se…

Darrera tantes pors,

darrera del tel opac que t’amaga de la Realitat!!

Desperta!! Desperta!! Desperta!!

surt del somni on vius,

desvesteix’t d’aquell que no ets,

vine, despulla’t i mira l’obra de teatre,

des de l’altre costat…

Desperta!! Desperta!! Desperta!!

dels monstres de davant, són solsament fum,

d’un òrgan envellit, la ment…

Ets lliure i t’aferres al que et dona seguretat,

esculls estar tancada dins una gàbia,

abans de volar el vol perfecte…

Desperta!! Desperta!! Desperta!!

crida la Gavina!!

obra les ales i camina,

a la veritat que Ets,

a la Prescència del Tot que formes part…

i riu!! gaudeix del retorn a Casa…

tot, tot, és aquí,

tot, tot, és al nostre voltant,

només tancar els ulls al que ens atura,

obrir-los al joc d’escollir,

des de la llibertat,

quin paper vols representar,

saps que estàs ben preparat…

Desperta!! Desperta!! Desperta!!

Data creació:10/08/2010

“Desperta!! Desperta!! Desperta!!”

10. agost 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Creixement personal, Escrits, Espiritualitat | 5 comentaris

(5) comentaris

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.