Responsables de la nostre salut
Part II
Quins sentiments se’t desperten després de llegir l’anterior post? Saps que vol dir realment l’afirmació del que exposava?
Nosaltres i només nosaltres som els responsables de la nostre vida!! i tot allò que hi passa…
Tenim el cos constantment dient-nos i cridant-nos, ajudant-nos a que puguem créixer i avançar cap a la felicitat vertadera i cada cop que ens avisa, li tanquem la boca amb un bany de pastilles en els millors dels casos. La majoria de tècniques que intervenen en la salut, per no dir totes, ho fan atenent els símptomes, és a dir, només van a intentar que aquests no aflorin, pocs es preocupen per saber l’origen…
Quina és la causa de qualsevol malaltia? què fa que una persona pugui agafar una leucèmia, i una altre no? Si, és clar, causa genètica! i tant, perquè no! Sabeu, tot, tots, tenim predisposició genètica de desenvolupar tota classe de malalties, i la vertadera qüestió és, que fa que uns tot i tenir-la la desenvolupin, i d’altres no??
Ah!! el meu avi va morir d’allò, el meu pare també i jo tinc tots els números! sí, sí, pensant-ho així ja ens estem creant aquesta realitat.. però també hi ha un altre factor, el principal vector desencadenat, un fet no acceptat emocional! seguint amb l’exemple, i tant que l’avi, el pare i potser el fill… perquè transmetem els caràcters als nostres progenitors! en contres d’acompanyar-los a ser, als nostres fills els eduquem a ser! el que nosaltres creiem millor que poden ser!! però també van adquirint les pors, tics dels antecessors… recordeu que són els pares els que ens eduquen. I si féssim un gir…
Mirem-nos-ho des del nou paradigma de la salut…
No s’hereten les malalties, sinó aquelles maneres de funcionar que fan que aquetes puguin desenvolupar-se. És a dir, la malaltia ens avisa que cal atendre el que fins ara, també en la nostre família, no s’ha pogut atendre, per exemple, la ràbia, l’autoritat, la deixadesa, la fantasia…
Ha arribar la nova generació d’humans, que es preocupen de saber els perquès que els aparten de la felicitat. Saben perfectament Qui Són, dins seu “recorden” perfectament que han vingut a fer un camí d’evolució i que cadascú té un paper exclusiu i igual d’important que tots per fer en aquest i tots els moments de l’existència.
Venim a trencar velles costums obsoletes i arcaiques que no fan res més que perpetuar el desconeixement i ceguera. Som lliures i perfectes, i només a través del fluir i atendre tot allò que ha fet que no pugui ser, buscar-ho i integrar-ho. Llavors cap malaltia té raó de ser, perquè no necessitem ja més l’avís… ho atenem al moment.
Creiem-nos lliures, no hi ha altre camí, no vol dir trencar amb el que estem vivint, sinó canviant la nostre manera de veure les coses, sent amos i responsables de les mateixes. Ens estaquen a cadenes invisibles i tenim por de trencar-les. Si tens una malaltia, per gran o petita que sigui, encara que pensis que tot el que he dit són bajanades, perquè no ho probes? agafa un llibre d’aquests i mira que hi diu. T’ho ben asseguro, que si saps fer-ho amb humilitat, la gran majoria de cops trobaràs la resposta encertada. Atent allò que t’està dient i si ho fas realment, els símptomes desapareixeran, o bé adquirirà un nou color, una nova manera de veure-ho, si ja està massa avançada igual per tornar enrere. Tot episodi podrà ser viscut com un aprenentatge autèntic.
Crec des de dins que no cal fer protestes ni tirar per terra res del que tenim, però almenys no ens enganyem i puguem fer un acte de valentia acceptant que tot el que ens passa, l’únic responsable som nosaltres mateixos. Deixar a un costat el victimisme que no fa res més que perpetuar la malaltia i créixer, fer-nos adults, caminar cap al sender de la llibertat, Éssers Purs i Perfectes que som.
No deixem de recordar una màxima dins la psicologia:
“no són els esdeveniments els que ens fan mal, sinó com nosaltres els interpretem i vivim!”
(2) comentaris