I ens passem el dia intentant agradar l’altre…

I ens passem el dia intentant agradar l’altre,

esforçant-nos a que ens accepti,

reconegui i permeti pertànyer al grup…

Som porucs,

tenim por,

ens apartem de donar la mà,

sentint que poden refusar-la…

I passem els dies cercant el tenir,

omplint el vas que mai s’omplena,

agradar des de la ceguera,

de l’anima que no veu més enllà els ulls…

Ceguera arrossegada per un aprendre,

ceguera que ara pesa i és condensa,

damunt dels pensaments com la rosada…

i podem dir prou,

podem començar a acceptar-nos com som,

allunyant-nos del que no ens pertany,

acostant-nos mica en mica,

poc a poc,

pas a pas,

a l’Ésser lliure que Som,

lliures de pertinença i engany…

Data creació: 10/07/2010

19. juliol 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Escrits, Espiritualitat | 1 comentari

Un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.