quan cal esperar més??…
Parem les pors,
parem els plors,
parem les fugides…
Hora de pujar la muntanya,
hora de tenir la humilitat de mirar dins,
puresa per deixar l’ego assentat…
Dibuixem a l’aire el nostre propi destí,
alliberant-nos de totes les cadenes,
som creació absoluta de la Consciència desperta…
Vivim la Vida,
acariciem l’aire,
bevem l’aigua,
cerquem l’alegria…
l’alegria de l’infant,
del cor profund,
de l’anima,
com el silenci de la neu acabada de caure…
escoltem el crit,
pregaria de la Veritat oblidada,
obrim la porta i deixem entrar la llum,
llum tranquil·la, coneguda…
Deixem ja de mirar el cel,
i plorar a l’infern,
SOM LLIURES!!
lliures davant la creació,
lliures de ser Qui Som en realitat,
lliures d’escollir el camí,
lliures per Ser…
Correm, correm, que el temps s’escurça,
darrera la impaciència de l’espera,
anant d’una vegada a la llum,
i mira,
que hi ha en tu, Qui Ets,
sense etiquetes ni personatges,
que posin distància al port…
Temps d’adonar-se del carrer sense sortida,
la senyal prohibida del joc inconscient,
maquinats i maquillats per unes normes imposades,
com fantasmes en la boira matinera,
caminant en la foscor del plor etern,
llàgrimes caigudes al buit…
i l’ofec ens fa traspassar els límits,
anhel de la fam d’una eternitat,
encenem els fanals de la Consciència,
el despertar col·lectiu,
allunyant-nos de la individualitat egoista,
banyant-nos de la Veritat!!
Cauen els murs d’angoixes,
pels somriures innocents dels infants,
retrona el recordar velles històries,
quan encara no pensàvem,
escoltem altre cop el silenci,
l’obertura infinita del segon etern,
de la Presència feta llavor,
del creixent immaculat de la nova natura,
obrim els braços i la nit esdevé llum,
davant el cel s’escriu el somriure del record,
adonar-se com hem estat de separats,
i cercadors incasables obrint tresors allunyats,
arriba el dia,
i rius sense poder parar,
tenim davant,
més a prop que el propi alè,
allò que inconscientment imaginàvem,
allò que a vegades dubtàvem,
de sobte i sense interruptor que ho canviï,
Ets la Pau, Ets l’Alegria, Ets la Tranquil·litat…
Ets i prou, i la Totalitat en tu…
Creix el sentir de l’Ésser que retorna,
de l’espera,
retorna per ocupar per ara i sempre el seu lloc…
És hora, és hora…
de veure que Jo sóc Tu, i Tu ets Jo…
Data creació: 25/06/20010
“a l’hamaca, amb la lluna plena…”
(3) comentaris