Estimar…
Que vol dir estimar?
Estic davant la meva parella i no li dic segons quines coses perquè se del cert que s’ho passarà malament. Igualment, com que l’”amor” que sento pel meu fill és tant autèntic que l’educo tal i com sóc perquè se del cert el que és millor per ell. Ah, i amb la mare i el pare, segons quines coses ni les saben perquè sento que els podria trasbalsar. I encara et diré més, els “estimo“ tant, que encara que no estigui d’acord amb el que em demanen, ho faig per ells…
Segurament alguns cops ens hi hem vist inclosos en alguna d’aquestes situacions, oi? Per mi, la paraula Amor, està molt, molt lluny d’aquí…
Estimar passa per un pas primer, estimar-se a un mateix. I és clar, des de la cultura que portem dins la motxilla, basada amb la culpa, no ho fomenta massa. Com puc acostar-me a ningú si abans no m’he pogut acostar a mi, si l’estimar als altres solsament és degut a la necessitat de que m’estimin perquè així estic millor i me n’hi sento… quants ho hem fet….
Portem moltes generacions perpetuant unes personalitats i comportaments que ja no tenen sentit. Hi ha moltes i moltes persones que estan dient prou! i segurament en som una d’elles, si estem compartint-nos aquí al blog… Hi ha unes línees familiars, amb aquells temes tabús que mai s’han afrontat que acompanyen a la família, o amb un membre que pugui beure una mica massa, o se li pugui anar una mica la mà… ha arribat el moment de triar i escollir.
Hem aprés a través dels de casa el que significa estimar, o rebre l’amor, per algú serà abraçar i rebre l’estimació des del cor, però per altres solsament han aprés que l’amor són “patacades” i cerquen en els altres el mateix… fins que diuen prou…
Tenim l’oportunitat de començar a creure en nosaltres, de no fugir del que no ens ajuda a créixer, a Viure, i sobretot no “comprar”, no “menjar” les motxilles dels altres, perquè per mi, això no és sensibilitat, sinó sensibleria.
És des de Qui Sóc, des de l’Ésser que Sóc, que puc dir a l’altre el que sento i tot allò que no m’està bé, perquè primer de tot sóc honest amb mi mateix, em respecto i m’ofereixo a l’altre des de la llibertat de l’escollir. Puc després, ser honest amb l’altre, el respecto i accepto la seva llibertat de pensar i fer el que cregui més oportú, i si em mostro d’aquesta manera, estic fent una cosa molt important, mostro com vull ser tractat i puc dir no quan no m’hi sento, i cap emoció enterboleix el meu sentir, està fet des de la Presciència que Sóc.
Des d’aquest respecte per mi que puc abraçar-te, des de no sentir por de les pors més profundes que hi ha en mi, de l’amor que tinc a l’acceptar-me tal i com sóc, que puc estimar-te, de saber-me Únic i igual a tots que puc deixar-te créixer acompanyant-he…
(2) comentaris