…el infant que juga
…el infant que juga,
que plora i somriu,
que veu cada papallona com si fos el primer cop,
i es transforma en ella,
movent les ales, movent els braços…
creient en el seu món,
és feliç expressant-s’hi…
i ens esforcem a que vegi el que nosaltres ens han ensenyat,
decorats creats per uns guionistes,
que no deixen que ningú hi afegeixi res…
i ens ho hem cregut,
que créixer és oblidar Qui Som,
seguir amb ulls clucs la pastanaga del davant…
deixant-nos pel camí,
l’exercici de crear,
l’exercici de ser pintors,
del nostre propi quadre…
vivint empresonats dins un conte de tapes dures…
Ha arribat el moment,
la Consciència parla a cau d’orella,
recordant-nos el que hem oblidat,
Éssers Llliures, Universals, Genuins,
Únics i iguals a tots,
com cada fulla d’un gran roure…
Data creació: 19/05/10