Immersos en la ment…
Quan camino pel carrer, molt sovint miro les persones que van passant al voltant meu i penso com deuen ser les seves vides… observo com caminen, els vestits que porten, la forma del seu cos, però sobretot la seva mirada… i a vegades m’entristeixo. Molts estan com absents, immersos dins un món paral·lel, les seves vides, com desconnectats de l’entorn.
M’agrada parar de vegades sigui on sigui i fer-me conscient del que està passant, aixecar el cap i poder veure els edificis que em rodegen tot i passar-hi cada dia, em sorprèn veient formes que ni s’havia que hi eren. Aturo per uns moments el discurs irrefrenable de la meva ment que no para de traginar pensaments. En el fons, aquesta és la seva funció, com el cor bombejar la sang, però amb la ment li hem donat una importància desproporcionada, solament és una part més del nostre cos!
Es fa important parar de tant en tant i atendre el que el nostre voltant està passant. Ajudant a que la ment s’ocupi vertaderament del que nosaltres li diem i deixar de qur camini sola, al seu aire, ni que sigui uns moments, aprenem a ser una mica més lliures.
Ah però… que passa quan podem parar i observar-la vertaderament, sense judicis ni auto-enganys? en adonem del discurs incessant i continu que estem immersos. I, per no sentir-ho, ens omplim minut rere minut, d’ocupacions “importants”, de tots els mitjans que ens facin ocupar, distreure l’atenció directa al que hi ha dins (activitats, treballs, televisions…). Perquè ens fa tanta por parar i escoltar-nos? quantes coses hi ha del nostre passat o present que no ens agrada? Pensem sovint que el temps tot ho cura, i se solucionarà… però en el fons, hi ha un pensament profund que si som capaços d’escoltar-lo, ens diu que tard o d’hora, haurem d’atendre allò que volem obviar, fugir…
T’has plantejat que la gran majoria està en el mateix lloc que nosaltres? Cadascú procura fer el mateix, cada vida de cada persona ocorre en un escenari diferent, però en el fons, tot és el mateix. Hem hagut de viure uns aprenentatges que d’una manera o una altre hem integrat. Alguns estan instal·lats i acceptats per nosaltres, però altres, empenyen dins nostre perquè distorsionen de la pròpia manera de ser i no ens hem podem deslliurar, ni sabem com fer-ho…
Quan temps esperarem per fer front a allò que hi ha dins i no volem més. La pregunta que ena hauríem de fer i contestar, amb tota la humilitat i compassió cap a nosaltres mateixos, és, som feliços realment??
Fem una llista de tot allò que ens fa feliç, parella, fills, família, possessions, rols, estatus, diners… quan acabis la llista, agafa-la i crema-la pensant que tot això que et fa ser feliç s’esfuma. Què passarà llavors??
En el rerefons de tots els nostres pensaments hi ha l’anhel de ser i estar millor i més feliços… a fora, en els altres, en el tenir… però no encertem mai a mirar on realment és.
Saps perquè no és gens fàcil? estem bombardejats per totes bandes de missatges de que sent i tenint allò que ens volen vendre, serem feliços!! i quan aconseguim allò que tant hem lluitat durant anys fins i tot, quan ens dura la felicitat?? una hora, una setmana, un mes?? i ens afanyem a buscar en una altre cosa o acció que ens farà omplir altre cop el cabàs del desig, el lluitar altre cop per una pastanaga que tenim davant… “i tiro porque me toca…” una roda que no s’acaba mai…
I el més curiós de tot, és que allò que estem buscant la majoria, conscients o no, és la Llibertat de Ser, l’alegria tranquil·la de l’ànima que s’expressa sent Qui És, sense por, perquè Sap i Viu que la única felicitat vertadera, és la que surt del fons del cor, més enllà… dins nostre… i no necessitem cap forma de tenir, solsament Ser, perquè entens que tot té un sentit i que cadascú ha de passar allò que ha de passar per créixer, per assolir Qui Realment És.
T’atreveixes a Ser, a buscar darrera les pors que no et deixen fer el pas que necessites i saps? t’ho ben asseguro, serà allò més extraordinari que faràs a la Vida, i tot en gaudirem veient-he i gaudint-he!!
Un comentari