Camino per paisatges imaginats…
Camino per paisatges imaginats,
m’endinso dins meu,
com el pingüí al mar,
cap el que també és casa…
El so esdevé imatge,
i el fluir del pensament,
esdevé presciència…
Pinto la meva realitat,
amb un estol de colors,
com ocells creuen l’aire,
i tot cobra sentit,
perquè sóc el creador i…
també el destructor…
Sóc qui escull,
lliure,
sense prejudicis,
sense aprenentatges que no són meus,
sent Qui Sóc,
El que Sóc…
Perquè en mi hi ha tota la creació,
en mi tota la destrucció,
i des de l’entremig,
el centre,
camino…
Data creació: 08/10/09