L’Èsser que Som.

Recordes algun dia que estiguessis davant un paisatge, alguna sortida o posta de sol, el somriure d’algun infant que s’endinsa dins teu, o potser les paraules precises que hagis pogut escoltar alguna vegada que has estat molt ofuscat. Fes memòria, segur que podràs recordar algun d’aquests encontres, molts senzills en la forma, però que et van fer sentir diferent.

Aquests petits espais, quan els experimentem, sentim com si el temps s’atura, la ment deixa de funcionar i tots els nostres sentits prenen consciència del que estan vivint i res més que això. Et ressona?

És com si de cop, tot deixés de prendre sentit, totes les teves preocupacions s’esvaeixen, s’aparten del teu costat i sembla que puguis sentir un “puffffff”, com si obrissis una llauna de pilotes de tennis. Et ressona??

Poder són segons, però, no et sembla que el temps s’ha parat? hi ha un no se què que et deixa bocabadat, s’esdevé una presciència que et fa sentir ple, no necessites res més, Tot És. Dins pots reconèixer una felicitat que se’t fa molt coneguda, segur. Més que ser desbordant, és plana, tranquil·la, reposada, però a la vegada, plena de força, d’amplitud, de coneixement, de saviesa… Et ressona??

Altres vegades, aquests encontres ocorren quan has estat enmig d’un treball terapèutic intens d’autoconeixement, en el qual has estat buscant els perquès a certs problemes que t’acompanyaven durant cert temps. Si has fet algun treball vivencial, és a dir, has pogut “viure” a través de les emocions i no només a través del cap, el teu procés de desenllaç, arriba un moment que hi ha una explosió dins teu i entens de cop tot allò que t’ha fet estar malament fins aquell moment, la causa, l’arrel que t’hi va portar. Recordes la sensació de plenitud que et queda després i que t’acompanya molts dies? tens la certesa que mai més allò tornarà a tu, ho has integrat i acceptat per sempre, s’ha incorporat al teu Ésser…

Doncs bé, igual et reconeixes en alguns d’aquests exemples com igual en molts d’altres encara que la forma, l’escenari on ocorre, pugui ser diferent, els resultats són semblants. Sents alguna cosa que no es pot explicar, però que pots reconèixer com a molt proper. Vivència d’unes emocions que no aclaparen, sinó que vesteixen, omplen, fan aparèixer un somriure als llavis, fan pensar: -he tronat a casa-…

Saps, així Ets realment, aquestes són les sensacions, la Vivència de l’Ésser que Ets. Quan traspasses la ment inferior, el petit que creus ser, quan has treballat per separar-te dels clixés que t’has cregut, els personatges que t’has creat per intentar ser alguna cosa, les maquinacions inconscients que et fas per que els altres t’acceptin, quan has perseguit aquelles pors que sempre t’han acompanyat. Quan dius prou a tot això i més, succeeix, el teu impuls de cerca que t’avisava que aquell sentir ple de prejudicis i mancances no era la teva vertadera realitat, de cop cobra sentit, t’adones que existeix una Ment Superior, El Gordo que Realment Ets. Des d’aquí, des d’aquest punt del teu Ésser, t’adones que l’altre és igual que tu, un mirall de la teva essència, acceptes que si ell està malament, tot el univers plora, abraces cada element que la Vida t’ofereix davant, Vius el temps com si no existís, la joia de formar part d’una humanitat que lluita en el fons per Reconeixes.  Jugues i rius el dia i la nit, poses límits a aquells que s’entesten a creure’s la ment inferior, el petit que són, no per separar-te’n, sinó per respecte, saps que cadascú és responsable del seu caminar diari, però no et canses d’expressar-te Qui Realment Ets.

I la llum que de dins teu És, va mostrant-te el camí. La Vida, va donant-he tot allò que necessites, i no esperes res, perquè ho tens tot!! Deixes d’enfadar-te per les coses quan saps el Sentit que Tot té. Mires amb autèntica Compassió aquella persona que veus ben bé que s’entrebancarà, esperant al seu costat per donar-li la mà quan la vulgui allargar per aixecar-se. Solsament aprenent del roc que l’ha fet caure, podrà esquivar-lo el pròxim cop…

Bé, Qui Ets doncs? potser no t’ho creus, però l’Ésser més meravellós de la terra, i tot allò que t’allunyi de sentir-ho, sigui a través del camí que sigui, de la tècnica que sigui, busca, busca els perquès que té n’aparten. No defalleixis, quedaràs parat de l’aprop que estàs…

Hem vingut a Ser Qui Som, Ésser Iguals i Únics, a expressar la porció de la Vida que cadascú Som!

Una forta abraçada des de Qui Sóc i Qui Ets.

16. març 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Creixement personal, Espiritualitat, Reflexions | Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.