Miro al meu voltant

Miro al meu voltant,

tot sembla i res no sembla,

vides que potser no han sigut,

històries perdudes dins un mar d’incomprensió…

i ja no les puc abastar,

sols fugir o acceptar…

Davant meu, on l’Ara encara no és,

fantasia desbordant,

crea sens fi la imatge del davant,

il·lusions no recompensades,

que criden i demanen el seu lloc…

Camino mirant al meu voltant…

quan tot sembla i no sembla…

quan l’Ara és fa present,

un segon que no té aturada,

un mar infinit de l’Etern Moment,

segueixen interminable el meu respirar,

d’una realitat tocable…

Qui Sóc? repeteix la Veu que de dins crida,

lliure de tot allò que no té aturada,

lliure del desig de ser qualsevol cosa,

lliure de qualsevol personatge que vol imposar-se,

sense por de mirar el passat,

sense fugir a la fantasia,

sols caminar,

mirant al meu voltant,

mirant tot allò que sembla i res no sembla…

Data creació: 07/10/09

Després de meditació cova St. Ignasi.

04. març 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Escrits, Espiritualitat | Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.