Alegria: l’essència de cadascú, bons per naturalesa
En tots aquests anys que he anat fent diferents cursos de creixement personal, molts eren fets en grups, i això feia que amb algunes persones hàgim anat fent el camí plegats, cadascú, és clar, amb la seva pròpia història.
Cada cop que arribava per a fer algun curs vivencial intens, amb diferents tècniques d’intervenció potents, observava les diferents expressions dels participants, suposo perquè jo no podia mirar-me la meva!
He pogut veure persones amb l’expressió de tensió a la seva cara. Altres amb rigideses musculars que feia que tot el seu cos estés com encarcara’t…. Jo mateix recordo varis dolors, sobretot a l’esquena que m’acompanyaven des de molts anys.
Fins i tot, algun cop havíem fet fotos de la cara tot just arribar a un curs que durava sis dies, i quan al final en marxàvem, en feien una altre. Quan les comparaves, quedaves ben sorprès, podies constatar fàcilment un canvi, les faccions es mostraven molt més relaxades, fent canviar tota l’expressió.
Igualment, el que experimentava també un gran canvi, era el caràcter. Les timideses inicials, encara que coneguessis les persones hi eren ben presents, el nerviosisme, es podien copsar cada cop que feies una abraçada amb algú. Quina variació tant important! la primera vegada que feies una abraçada ho feies amagant el cul cap enrere i quan acabaves, abraçaves amb tot el cos, des de les espatlles fins als peus, plenament amb contacte. És tot un aprenentatge això d’abraçar…
I saps? tot plegat eren solsament estadis entremitjos que anaven acostant a la gran transformació de la persona, el retrobar-se després de molts anys de cerca cap a fora, descobrir altre cop allò que s’havia oblidat, l’Ésser que s’És.
Del nerviosisme i rigideses inicials, anava aflorant no solsament a mi, sinó als altres, una tranquil·litat i una pau interior que és fonia per tot el cos i l’esperit. I el més curiós, quasi sempre hi ha una emoció que acompanya a aquesta transformació profunda de l’Ésser, l’ALEGRIA! sí, forma part intrínseca de la persona. Comences a veure la Vida com un joc que s’ha de gaudir, els problemes com aprenentatges i els entrebancs com desafiaments… però sobretot, treus importància de les coses, aprens a que res és tant important que un mateix i la felicitat que brolla incansablement de dins. I això no és egocentrisme, és estimar-se!
I altre cop, arribem al mateix lloc. A qui comencem a assemblar-nos?? qui està normalment jugant i rient la Vida? no cal respondre, oi? els infants, tornant-nos…
Sí, per mi, els humans per naturalesa som bons i portem l’alegria a la butxaca, una altre cosa és el que s’hagi de viure i que confortarà la nostre personalitat, però en essència…
Bé doncs, que estàs esperant, el món necessita la teva part de la Totalitat de l’Alegria que també Ets!! t’ho ben asseguro, canviant cadascú, canviarà el món…