Quan els altres ens fan de miralls…
Diàriament hem de conviure amb persones que no ens agraden, ja sigui a la feina, o en algun altre àmbit social. Fins i tot, ens ad
onem, encara que ens sigui difícil acceptar-ho, a casa mateix, hi ha un fill que ens el mirem amb més simpatia i un altre, sense saber perquè, ens treu de polleguera. Anem a comprar al mateix supermercat on quasi sempre hem de sentir o conversar amb aquella persona que ens fa posar els pèls de punta i per molt que ens amaguem, sempre acabem espetegant-hi.
Cada cop que ens passa això estem ensopegant amb els miralls.
Què vull dir amb això? Totes aquestes individus ens estan mostrant parts que no acceptem de nosaltres mateixos, com també altres que no ens reconeixem encara. És com si ens cridessin a vegades el mateix tipus de persones, parelles, amistats… repetim i no ens adonem que en el fons estem fugint de veure allò que no volem veure.
La Vida ens col·loca a davant aquestes oportunitats per poder canviar allò que ens té aferrats. No som Lliures si el nostre estat d’ànim està condicionat per les persones que ens anem trobant.
Hem après coses de manera inconscient i que de cap manera s’adeqüen al nostre caràcter, però com que no ho sabem, fa que aquests miralls facin el seu fet, és a dir, reflectir allò que no comprenem i a vegades no sabem. Però és clar, també cal un ingredient molt important, la Humilitat, acceptar que allò que critiquem a l’altre, és el que en nosaltres ens hem de treballar.
I que vol dir això, haurem d’acceptar tots aquells que no ens agradin? sí i no.
Sí perquè quan ens desestabilitzi, primer haurem de pensar fins a quin punt aquella persona m’està ensenyant alguna cosa.
I no, quan sabrem que aquella cosa ja l’hem treballada i som lliures d’escollir quedar-nos-hi.
Com se si ho he de treballar o no? Doncs utilitzo una eina, de fàcil reconeixement, el símptoma.
Si se’ns desperta alguna emoció, com més intensa, més l’altre ens està fent de mirall. Quan ja ho haurem identificat i integrat, no hi haurà cap emoció que faci desestabilitzar-nos, podrem dir el que calgui a la persona amb tota tranquil·litat i sabent el que hem d’expressar-li.
(3) comentaris