Quan no sóc, Sóc…

Quan no sóc, Sóc…

quan deixo de buscar-me, em trobo…

quan paro, tot allò que Sóc es manifesta…

quan la ment calla, la felicitat parla,

quan deixo de buscar, arribo a casa…

No sóc el psicòleg, ni el jardiner…

no sóc cap dependència…

no necessito cap possessió fora…

cap elogi…

cap crítica…

Sóc qui Sóc i m’accepto…

Sóc l’Esperit, la Veritat i a Vida…

Tot comença i acaba en mi,

perquè no hi ha principi ni fi…

Tot ÉS!!

Data creació: 27/11/2009

 -a l’avió llegint Ganganji “El diamante en tu bolsillo”-

20. gener 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Escrits, Espiritualitat | Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.