El primer conte
El Guardià del Paradís
En un país on el somni és la realitat, existeix un lloc on hi ha una porta majestuosa, immensa, de fusta vella i marcada pel pas del temps, la porta al paradís. I juntament amb la porta hi ha el guardià. Tothom que volia accedir-hi havia de passar per allà.
Un dia un personatge va trucar a la porta…
-Toc, toc!!- , des de l’altre banda, se sent una veu forta, gruixuda, que feia posar-se recta –qui ets??- deia, i el personatge va respondre, -sóc un metge!- tot orgullós i cofoi perquè sabia ben bé la importància del seu fer.
-Ah, això és que no en saps massa!- va respondre el guardià. I el metge va marxar amb el cap cot sense entendre res…
Més tard…
-Toc, toc!!- , des de l’altre banda, se sent una veu forta, gruixuda, que feia posar-se recta –qui ets??- deia, i el personatge va respondre, -sóc un capellà!- tot orgullós i cofoi perquè sabia ben bé la importància del seu fer.
-Ah, això és que no en saps massa!- va respondre el guardià. I el capellà va marxar amb el cap cot sense entendre res…
Al cap d’unes hores un altre va arribar al lloc…
-Toc, toc!!- , des de l’altre banda, se sent una veu forta, gruixuda, que feia posar-se recta –qui ets??- deia, i el personatge va respondre, -sóc un delinqüent!- tot orgullós i cofoi perquè sabia ben bé la importància del seu fer.
-Ah, això és que no en saps massa!- va respondre el guardià. I el delinqüent va marxar amb el cap cot sense entendre res…
Finalment, a les acaballes del dia…
-Toc, toc!!- , des de l’altre banda, se sent una veu forta, gruixuda, que feia posar-se recta –qui ets??- deia, i el personatge va respondre, -sóc Déu!-, va sentir-se una veu que tot ho omplia, tot orgullós i cofoi perquè sabia ben bé la importància del seu fer.
-Ah, això és que no en saps massa!- va respondre el guardià. I Déu va marxar amb el cap cot sense entendre res…
“serè lliure quan arribi el dia que no em miris, no vegis res… No em tanquis darrera cap etiqueta, deixem volar on tot És i No És, on a cada segon l’existència és donada…”
“…i saps, quan estic escrivint aquestes paraules, ja no Sóc qui realment Sóc, igualment un personatge… i… solsament, quan Sóc lliure, llavors Qui Sóc, és la Presciència mateixa, i el No Sóc també…”
Data creació: 06/01/2010