Abans de res…

Hola que tal?

Com has arribat per aquí? Creus que les coses passen perquè sí?

Creus que hi ha alguna cosa que mogui els fils damunt nostre?

El camí que has fet fins ara, quan llegeixes aquestes paraules, és el mateix que el que a mi m’ha tocat per escriure les ratlles que llegiràs, avui. Venim de diferents llocs i vides, però ara estem de costat! Bo oi? Casual??

Visca la tecnologia que permet altres formes d’arribar a l’altre. Ara amb tu! Un moment present únic amb si sol!! Únic! Com tu.

El present que s’obre mentrestant em llegeixes és un present que exclou tot el demès, com cada present.
Aquí parlem del que hi ha més enllà del pensament i també del pensament.

En el fons, podríem ben bé dir que l’avui que tens en el teu moment actual, és la re-actualització del que ens va passar ahir, a la infantesa. Així que cadascuna de les experiències que aquell bon infant no va saber gestionar pel que fos, avui, si avui, l’adult se les troba una altra vegada!
La directora que avui abaixa el cap i es queda bloquejada davant persones que mostren agressivitat amb bones o males paraules, no està fent res més que re-actualitzar la nena que veia al pare no mostrant bon-tracte a la mare.

Així de senzill, lògic, des d’aquesta mirada. Parlarem de com podem adonar-nos-en i veure que els pensaments en el fons només són el fum de totes aquestes històries com la de la directora. Més enllà dels pensaments hi ha l’Ara.

Parlarem de com a mesura que el discurs mental va abaixant el volum, dins i fora nostre va obrint-se una nova mirada. Els sentits no enganyen, i el temps és Ara, i és aquí. Tot el demès és dins el casc de la moto que tots portem damunt el cap, mirant la Vida a través d’una pantalla plena de coses escrites per recordar del passat i per fugir cap a un futur.
Aquí parlarem de la Vida, amb la mirada tan clara com puguem, també en podem dir Consciència; i de psicologia, d’allò mental que discorre sense aturada dins el nostre cap produït per unes causes. Tot fum porta un foc, sempre.

Aquí parlarem del vol dels estornells, el vol que podem viure com a éssers humans que som, sincronitzats a la perfecció amb el present…

Bé doncs, content de trobar-te i feliç si et ressonen les paraules, dins teu són ja.

Ah si, la meva resposta a si alguna cosa mou els fils!

No hi ha més fils que els que portem dins el cap.

Content de compartir aquesta estona amb tu bonic o bonica. Abraçada!