T’imagines??
T’imagines?
T’imagines que un dia arriba una persona tot riellera i despreocupada i et diu:
“Coneixes el mar?” I tu li dius, -Què és el mar??-
Un lloc on l’aigua és a tot arreu on puguis mirar i abastar- contesta.
I tu.-Jo només conec els llacs, és impossible!-
Alternativa, la de cadascú.
Com aneu tot plegats? Un bon temps d’activitat i el propi desgavell de l’estiu… Avui escric ben tard, després de celebrar i celebrar-me mentrestant participo a la Festa Major de Manresa, a l’Alternativa.
N’he marxat tard després d’una plaça plena de ganes de passar-s’ho bé.
A aquesta hora és quan pots veure on pot portar-nos l’alcohol quan no va acompanyat de consciència.
Crits i plors s’han sentit pel carrer. Altres reien.
Guerres internes que exploten fora. Lluites d’egos que necessiten imposar-se.
Molt allunyats encara de si mateixos en el fons. Tenen tones de material emocional damunt el cap que els enfonsa sota l’aigua. I la Vida està fora, esperant.
Quan estava estirat el llit escoltant una gran música, s”han començat a crear davant unes imatges a través de les paraules. Sortia la Gavina.
Seia davant d’aquell paisatge. El sol em tocava la cara, l’horitzó davant, imponent, senzill, fent alló que més sap fer.
Jeia tranquil, amb la ràdio interna del cap sonant molt baix…
Davant el veia volar, practicant, amb determinació i humilitat, Joan Salvador… El Gavina. Com sempre, em parlava sense necessitat d’articular cap paraula…
“Balla, viu, somriu!! Avui és, demà també, però, perquè no avui? Perquè esperar demà?
Davant teu el somni, el mirall, Tu.
Tu, Ser únic. Ets, quan et reconeixes en l’altre. Únic, Sent Ell o Ella.
Balla, somriu, viu!! Tot el demés són pors, i desitjos de sucre.”
Quan Sóc et veig enmig del no res, on el mirall és transforma en present.
Música: “Opening” Wah
Foto: Ian A.
Ocupa el teu Lloc.
Estava ofusca’t aquesta tarda, encara sentia dins meu les emocions que van fer deixar d’anar a aquell lloc, on creia que hi havien amics… I sort! Sort que sabia que seria a la platja, ell segur m’entendria…
“Ell” 2 de 2
(Dilluns, Pascua de Resurrecció. Aquest escrit és la continuació de l’anterior. Bo seria que si no has llegit el primer llegeixis aquest abans per poder copsar el sentit global)
“Ell”, 1 de 2
Avui divendres Sant, us penjo una part de l’escrit que va baixar fa una setmana després de tot una vivència amb les dues persones que més he après a estimar.
Dilluns, Pasqua de Resurrecció penjaré la segona part. Així va ser quan ho vaig escriure i així ho faré.
Que tinguis una bona lectura… la Gavina va parlar fort l’altre dia…
Corren els nens. No vaig posar l’àudio! Aquí te’l passo per si vols escoltar-ho.
No vaig posar l’àudio! Aquí te’l passo per si vols escoltar-ho. abraçada!
Corren els nens…
Aquest escrit va brollar diferent als altres.
Tornava cap a casa després de la sessió de Clown que faig cada dijous amb la Marisol Casas, una extraordinària persona, autèntica com les que més i amb la innocència i picardia d’un infant, una bona mestra per mi. No us perdeu el seu últim espectacle que acaba d’estrenar no fa gaire, “Je m’appelle Billy” juntament amb un gran pianista, el Ferran Barrios. Em van commoure i petar de riure a la vegada, poesia.
A tu Amor, i a tu Fill, i Filla.
Abans d’ahir, davant l’ordinador van començar a venir imatges que ara et comparteixo…
Pensaments que descriuen un sentir que és dins meu… feliç sóc de veure’m tranquil compartint-ho. Feliç de saber que només puc viure a fora el que hi ha dins.
També curiós el present que fa que premés sense adonar-me’n la tecla de majúscules en una estrofa de l’escrit… així t’ho he deixat.
Sota mateix de tot el text, hi tens la gravació feta de forma espontània amb les músiques que m’acompanyaven, que sempre són les meves musses. És respira l’atmosfera que hi havia, no pretenc res més que puguis acostar-te una mica a l’espai que respiro.
Bona llegida i bona escolta!!
La Presó…
Bons reis, assaborint els últims dies de festes? Aquí et comparteixo aquest escrit.
Va arribar després de compartir una foto d’internet d’un mòbil determinat conegut per tothom, l’Iphone, destruït i envellit. Vaig pensar que era molt enginyós l’artista en mostrar-nos la metàfora amagada dins la imatge.
L’Aldous Huxley ja ho deia fa molt temps a “El món feliç”, portaríem un xip on qui volgués ens localitzaria i sabria el que necessités. No ha calgut pas implantar-lo dins ningú, nosaltres mateixos l’hem comprat junt amb el telèfon.
M’ha agrada’t imaginar veure’m caminant pel patí de la presó, davant la gran paret de finestres que mostren les cel·les. Sentint damunt meu el pes dels murs que em privaven de veure-hi més enllà, només formigó i cel·ladors esperant la meva fugida. El meu delicte, traficar amb el desig, i la por. Ningú en redimia la pena. Presoners.
Saber estar sense necessitar el tenir, podent, després, gaudir del tenir com ho fem durant el dia i la nit, ara n’hi ha un, demà en vindrà l’altre.
Em poso com a intenció fer un te amb l’amiga i l’amic abans que una setmana de whatsapp parlant amb ella o ell. Em permeto passejar pel bosc en silenci, intern i extern, per assaborir el so natural de la Vida a través de la natura.