Siguem estornells!!
Aquests dies els dits estaven que bullien… Vaig acabar escrivint aquest text quan va venir la inspiració, i no sabia si el publicaria… la veritat que he tret algunes parts que ara ja no em ressonaven.
Avui he anat a dinar i m’he trobat un oli amb el nom del qual va inspirar aquest text, els Estornells. Senyal simple que fa que te’l deixi aquí per si tens ganes de llegir-lo quan vulguis. Amb una mica de calma, recomanable.
Una bona abraçada i espero que tot et vagi com tu triïs!! Seguim!
…
Què fa que milers d’estornells volin i canviïn de direcció sense tocar-se en un vol tan harmoniós que petits i grans ens quedem ben encantats mirant-ho?
Només deixant de costat la individualitat i dissolent-se al grup esdevenen un nou organisme que els agrupa a tots ells. D’una consciència individual es fonen en una de col·lectiva que els guia a la perfecció.
Nosaltres com espècie també ho podem experimentar si deixem de mirar el món des de la pantalla mental amb els seus filtres i miratges.
Només l’Amor real no separa, per cap justificació, cap color, cap condició. Amor i respecte sempre han d’anar de costat. Amor i Ésser Humà també, som construïts des d’aquí.
Quan sóc Amor em puc reconèixer en l’altre, mirall perfecte d’allò que sempre podré ser, he sigut o puc ser encara. En una petita i ínfima o gran part. Si hi reacciono, no hi ha dubte, ja no fujo, em toca mirar dins i aprendre. Seguir llimant i afinant l’instrument.
Només quan els meus ulls miren sense afegir ni treure res puc veure el present tal com és, aquí hi ha el goig, la pau, la llibertat, l’Amor.
Visc tan bé com se allò que la mateixa vida em porta a cada segon de l’únic present que hi ha i puc viure sense estar al cap imaginant-m’ho. Amb una intenció ben clara i que practico cada dia, posar el mínim de resistència a allò que em toca viure!! Cada dia una mica…
Font. Diari ARA
El vol d’estornells és per mi una perfecta metàfora de l’harmonia que resulta d’un estat de presència conscient, que és per mi estar mirant el món amb els ulls i no mirant-lo a través dels pensaments i els ulls.
Hi ha un tel transparent que em separa literalment de la realitat, aquest el puc identificar i observar de forma simple tancant els ulls i imaginant-me una poma. On veig la poma hi ha el “tel” de la pantalla, on la ment projecta tot el que dins l’inconscient hi ha emmagatzemat, en sigui conscient o no, en aquest cas, com que ho he dit, la poma.
La presència conscient la puc viure quan no estic vivint a través dels pensaments. M’entreno a mirar més enllà del vel quan m’adono que puc observar-los, quan començo a des-identificar-me d’ells. És molt més fàcil canviar una cosa quan la puc identificar sens dubte.
Faig servir la metàfora del vol dels estornells perquè l’Amor és la clau que obra la possibilitat de poder fer el mateix que ells, el nostre vol és viure lliures de filtres mentals, així ho sento i visc tan bé com puc i sé.
El que per mi és el vol perfecte, terme que faig servir del llibre “Joan Salvador Gavina”, és que la ment estigui en calma i no amb la ràdio farcida d’emissores sonant al mateix temps.
El vol perfecte com a Humanitat és “fer”, el que sigui, cadascú tria, sense que cap pensament em faci perdre la Presència, estar aquí i ara, present, sense pensaments que se m’enduguin. Vivint des de la ment que només observa i s’expressa quan li toca, sense intenció prèvia. Si cada dia hi puc estar un segon més, més a prop estic del Silenci.
Des d’aquí podem començar a aprendre a deixar-nos dansar per la Vida, per l’únic present que és ARA!! I ens adonarem que si cadascú “balla” allò que sent “ballar” en llibertat, l’Harmonia estarà al mig de nosaltres dins aquest vol perfecte que és la Vida. Atrevim-nos a deixar enrere les pors, i els desitjos! Hi ha un camí per cadascú per arribar-hi, sempre.
Saber que només hi ha present primer fa por i a molts fins i tot pànic, però només és el fet de deixar de voler controlar.
Bo deixar que el vent ompli les veles del vaixell, amb un mateix assegut a un confortable sofà i amb la Vida mateixa agafant el timó. La vida es transforma en el millor viatge, i amb la certesa que mai s’acaba, avui aquí, demà, també, aquí i ara, amb un altre escenari. Un infant que viu dins el cos d’un adult. L’espontaneïtat, l’autenticitat, la llibertat de l’infant acompanya la saviesa i el coneixement de l’adult. Caminen ja junts, amics, amants, germans.
Font: Diari ARA
Vull ser tant com sé cada dia allò que ja sóc, l’Oriol, únic i irrepetible, igual a tu, a totes i tots.
No vull ser res més, només vull viure allò que em toqui viure perquè així ho trio des de la llibertat de no haver de demostrar, primer a mi, clar! I després a ningú ni res. D’aquí, és ben cert, el goig i la pau van creixent dins el cor… i més i més va aflorant aquest Amor. Perquè hi és des del mateix dia que dues cèl·lules van decidir ajuntar-se… i abans.
Vull volar al costat teu i de l’altre en aquest vol universal d’Éssers Humans presents i conscients que és aquesta meravellosa vida!
Som-hi, que reposin els ·cascos· plens de ment, només depèn de nosaltres.
Siguem estornells!! VIVIM?
Un comentari