T’imagines??
T’imagines?
T’imagines que un dia arriba una persona tot riellera i despreocupada i et diu:
“Coneixes el mar?” I tu li dius, -Què és el mar??-
Un lloc on l’aigua és a tot arreu on puguis mirar i abastar- contesta.
I tu.-Jo només conec els llacs, és impossible!-
T’imagines caminant pel bosc i sentint els ocells, les fulles dels arbres movent-se al so de l’aire, el sol escalfant l’aigua que banya la terra… i no els pensaments que no paren?
T’imagines que només haguessis d’estar damunt una barca on el timó, tot sol, et porta on realment has d’anar?
Sí, on has d’anar, sabent que no necessites pas saber-ho, ja que en el fons és igual!
Quan hi siguis només podràs viure el que viuràs d’una sola forma, en Pau i Harmonia. Que surten de ben endins, d’on sempre han estat però que no reconeixies encara… sota sacs de pensaments.
T’imagines que fos veritat?
T’imagines no haver de fer res més que el que pots fer a cada moment sense que cap pressió t’empenyés per darrera? O cap desig t’arrossegués cap endavant? Gaudint-ho.
T’imagines saber que no cal saber res, perquè la Saviesa està entremig de les paraules?
T’imagines que cada dia que te’n vas a dormir fos igual d’emocionant que quan esperaves els Reis Mags?
T’imagines que tot el que haguessis de viure fos com si fos el primer dia que ho vius?
T’imagines que pots estar assegut a una cadira veient-te tu mateix ballant l’obra que és Vida?
T’imagines un present on tot el que et rodeja sabessis que ets tu?
T’imagines que no saps si ets dins un somni o no?
L’únic important però és despertar-se’n.
Durant l’audició d’aquesta música.
Un comentari