Ocupa el teu Lloc.
Estava ofusca’t aquesta tarda, encara sentia dins meu les emocions que van fer deixar d’anar a aquell lloc, on creia que hi havien amics… I sort! Sort que sabia que seria a la platja, ell segur m’entendria…
“Ocupa el teu lloc d’una vegada i deixa’t de romanços!!
Perquè vols que l’altre faci el que tu penses que hauria de fer?? No ets tu que va anar a aquell lloc, després que unes altres persones ja hi eren?? I perquè ara les critiques??
Si amic, les critiques cada vegada que penses que les coses les haurien de fer d’una altre manera, i no pares de cercar evidencies que confirmin la teva veritat, si la teva, i tant!! i molt vàlida, única!! I amic recorda sempre, igual que la de l’altre!
Deixa’t de queixar-te si aquest o aquesta fa una cosa o una altre, de desitjar ser on no estàs… Deslliura’t de mirar enfora i centrat en l’Ara, Aquí, amb Mi!!
Escolta el mar, l’aire, les ones… res més existeix, res més que no sigui davant teu…
El que veus en l’altre, és el que no saps veure en tu. Veuràs que quan començaràs a ocupar el teu lloc també serà el moment que hauràs deixat de mirar enfora i queixar-te del que tens o no tens.
Cada dia solament ets tu qui obre els ulls i accepta resignadament el que té, perquè no et creus que ho podràs canviar. Adormit estàs amic.
Què vols ser?? Només pregunta’t, que vols ser si no tens ja més por ni se t’enduen els desitjos?? Qui?? Vinga!! Qui?? Sigue-ho!!! Només sigue’ho i deixa’t de queixar!!
Aquells que realment s’ho creuen i tenen els peus ben clavats a terra en el seu demanar, hi arriben. I veuràs que tu i només tu, ets el primer i l’últim responsable, siguis el que crea el dolor o el que l’aguanta, són pols d’una mateixa branca.
SIGUES AMIC, ARA AQUÍ, SIGUES… no hi ha por, ni ressentiment en l’Amor.”