“Ell”, 1 de 2
Avui divendres Sant, us penjo una part de l’escrit que va baixar fa una setmana després de tot una vivència amb les dues persones que més he après a estimar.
Dilluns, Pasqua de Resurrecció penjaré la segona part. Així va ser quan ho vaig escriure i així ho faré.
Que tinguis una bona lectura… la Gavina va parlar fort l’altre dia…
Quasi s’havia post el sol, estava estirat a la sorra, em sentia bé, molt bé, tot i que el cap sovint no callava. La mar era calmada, el sol escalfava encara i ja no patia per les cremades.
Jeia mirant l’entorn, persones despullades que entraven a l’aigua, admirava els diferents cossos, alguns m’atreien, altres no.
Estirat, mirava l’horitzó tot pensant en Ell… com quasi sempre, abans d’acabar el pensament vaig sentir una veu ben dolça al costat… la vaig reconèixer a l’instant tot dient-me:
“Seu, resta amb silenci, escolta, no pensis, no m’interpretis el que dic, solament escolta com si fossin les primeres paraules que mai has sentit, sense res vell que les pugui distorsionar.
Ets lliure.
De quantes parelles t’has apartat? Quantes n’has desitjat tot i tenir-ne una al costat? Ja t’has deslliurat de la ràbia del teu pare? Ja t’has pogut separar de la necessitat de la mare? Encara guardes rancor amb l’un o l’altre? Encara esperes una abraçada?
No tu, l’infant que erets, i encara Ets.
Te’ls pots mirar i dir-te amb el cor en pau:
“Us estimo, gràcies, sóc tot el que m’heu donat! Ja no necessito retreure’us res, ja no necessito fer-vos pagar cap penyora. Us miro i veig el professor i la professora que cadascú té i mai oblida. En vosaltres veig l’absolut Amor, aquell que donaria la Vida com ja la vau donar una vegada. Pares us abraço ja com l’amic que s’asseu a taula tot prenent un got de vi, comentant l’obra representada, cadascú el seu paper, tothom aprèn.
Pares, sóc lliure, ja de viure la meva Vida, amb tot el que he triat, i també amb la saviesa del que he descartat.”
Si pots dir-los tot això mirant-los a la cara i sentir solament Amor cap a ells, seràs molt lliure, molt, només dependrà de tu trobar el Cel a la Terra.”
Tot just el sol es perdia per l’horitzó, acompanyat per els darrers rajos. Donaven pas a la nit, un altre cicle.