Et veig patir…
Com estàs, apart de bé?
Aquest escrit va sorgir com els altres, de cop. I com que és una virtut personal analitzar les coses que em passen, vaig observar una vegada escrit, què hi havia en mi d’aquest patir.
I sí, hi és tot. I, res.
Avui puc mirar el dolor que he viscut en tot el meu propi procés de despertar des de l’observador, sense que les emocions se m’enduguin ja quasi. Puc acompanyar l’altre des d’aquí, amb tot el seu dolor, i poder acompanyar-lo/la a entendre tot el que he après finalment.
Tot és fum, tot és un somni que prové d’un dolor o d’un desig.
Quan entenem les coses des de la lògica implacable i simple, que SEMPRE hi ha, tot pren sentit, el foc s’apaga, l’avís marxa, i ja s’és un pas més a trobar el que més anheles, molts sense ni saber-ho, TU MATEIX/A!!
El dolor que pots sentir pots equiparar-lo al dolor que vam experimentar durant el part. Ja t’he comentat que no hi ha ningú que no senti por i molts pànic quan comencen el procés de mirar-se dins. Quasi TOTHOM té la creença que és un bitxo rar o que és la persona més malalta o dolenta del món. Jo també m’ho pensava.
El dolor que sents s’assembla al del part perquè és gràcies al procés que aquest dolor t’està assenyalant que resolguis, que t’ajudarà a “néixer” d’una altra forma. “Néixer” a una nova manera de mirar i Viure el món, més Real i autèntic, no tenyit per emocions nascudes de la por, o del desig i la fantasia il·lusòria per emmascarar-la.
Saber la Veritat que “amaga” el teu patiment, et farà lliure.
Aquesta vegada m’he llençat una mica més i m’he gravat recitant, llegint aquest post, perquè el puguis escoltar sense haver de llegir-ho, si vols. Hi ha gravat darrera la música que sonava pels altaveus i va acompanyar-me també durant l’escriptura.
És una primera proba, tot d’una vegada i sense retocar ni repetir res, d’una tirada, tal i com va sorgir, així t’ho passo. Si t’he de ser sincer, em fot una bona vergonya escoltar-me, però és el que hi ha i m’està molt bé que visquis també l’emoció que l’ha creat.
I també pots anar veient que les fotos que hi poso són del meu caminar diari i amb la re-connexió com mai amb allò que Sóc, materialitzat en la bellesa de la natura que em rodeja.
Bona lectura, bona escolta!! En tu em reconec, gràcies per ser-hi i ocupar tant bé com saps el teu lloc a la Vida.
Oriol
ET VEIG PATIR
Et veig patir… 
I dins hi ha una veu que crida…
Som-hi tu pots!!!
Estàs més aprop del teu despertar…
Il·lusions que neixen del desig…
Desig, que intenta omplir un buit d’un passat…
Buit que neix d’un dia,
que no vas saber posar paraules al que et passava…
I et veig patir i crido per dins…
Som-hi tu pots!! Ja ets més a prop…
Fantasia,
universos creats per ments que no saben parar…
Pors,
universos creats per ments que no saben parar…
I et veig patir, però ja ets una mica més aprop…
Tot és un somni, tot…
I els que tenen la clau per despertar-se’n són,
els que més pateixen!!
Perquè el que estan malvivint precisament,
allò que els empaita,
és el que els farà lliures…
Fora el foc,
el fum para…
Ets més a prop…
ara,
para,
escolta el silenci,
dins, fora,
para’t davant d’un arbre,
contempla la flor,
olora, tasta… amb silenci.
I quan el silenci parla,
ja no et caldrà olorar,
seràs l’olor… la flor…
Ja no et cal mirar, Ets…
Ja no et cal pensar, Ets, Consciència…
Ara, aquí…
Para, gira’t!!
La por, el desig!! Fum!!
Traspassa’l!!
Ja no ets aquest, aquesta…
I sigues, allò que Ja Ets, Eres i Seràs.
Si tu vols clar,
si és el teu moment,
si tens orelles per escoltar…
….
Quan llegeixo aquest escrit somric, saps per què? Perquè darrera hi veig la metàfora que utilitzo per definir el que faig, d’entrenador. La persona que ve a la consulta no és cap pacient, no té cap malaltia per mi; ni client, no estem fent només un intercanvi de productes; és molt més que això, és una persona que li falten eines per obtenir les respostes que ella mateixa té dins. La metàfora de l’entrenador ens ajuda molt a saber cadascú quin paper fa en aquest caminar que fem durant una temporada.
A la meva joventut, fins arribar a la categoria absoluta que vaig plegar per falta de temps i motivació, vaig estar durant 5 anys competint al campionat d’Espanya d’atletisme estant tots aquells anys entre el tres primers llocs, a la categoria de Decatlhon, i saps, havia d’entrenar moltes hores ja que eren deu probes!! La que més m’anava bé i gaudia era el salt amb perxa, 4,30!
Bé, doncs allà vaig tenir molts entrenadors, i també aprendre que ells em marcaven un entrenament, ells tenien planificada la temporada pensant amb l’objectiu final, anar al Campionat de Catalunya que vaig guanyar aquells cinc anys i després al d’Espanya. Jo només m’havia de dedicar a entrenar i fer el que ells sabien fer més bé, d’entrenadors, havien estudiat i estaven preparats per això.
I saps, només depenia de mi si volia o no guanyar el Campionat, i només jo i només jo, entrenava, suava i algun que altre cop havia caigut al terra marejat per arribar al límit… Havia d’esforçar-me tant com m’era possible si volia arribar al capdamunt, només depenia de mi. L’entrenador solament era al costat, animant-me i donant-me coratge.
Si vols sentir la Pau dins teu i sentir-te lliure de debò sabent que tu i només tu pots escollir el que vol fer a la vida, et caldrà entrenar una mica, menys del que et penses. Aquí no et cal un cos fort, solament la voluntat de canviar i el que faci falta per arribar a guanyar aquest preciós Campionat, la Vida Real.
Cerca també un entrenador que hi connectis des del primer moment, i CONFIA!! Deixa’t acompanyar! Tu només has d’entrenar i fer tot el que ell et digui. Si no veus resultats en una temporada, i sobretot, has fet tot el que l’entrenador t’ha dit, llavors potser aquest entrenador t’haurà preparat per trobar l’altre, el que t’acompanyarà al Campionat final.
Ets Amor Pur que neix del respecte absolut a tu, en els pensaments, emocions i accions. Quan puguis mirar-te tot el teu passat i el puguis viure i sentir les accions més difícils com una benedicció, el teu futur no serà producte ja més del teu passat, sinó del present harmònic que Ets, sense haver de ser res més. I la Vida serà un gaudir, un Viure autèntic... i saps com sabràs que hi has arribat, perquè l’alegria i la pau banyarà el teu caminar.
Seguim caminant doncs!!
Gràcies per ser-hi en la mesura que tu decideixis ser-hi!
Aquí et poso l’Audio de l’escrit
(2) comentaris