Tres regals
Avui he marxat d’hora a l’hospital per una revisió i he tingut tres regals, tres encontres, tres flaixos de llum autèntics i preciosos. L’un a través d’un Ésser que es diu Jordi. Treballa per una Fundació que té cura de les persones amb alguna minusvàlida psíquica. El segon, esperant-me a l’hospital. I l’últim, a l’hora d’anar a buscar l’entrepà de la gana que tenia, la senyora que escombrava el carrer, al costat on tinc la consulta.
Hoy he marchado temprano al hospital por una revisión y he tenido tres encuentros, tres flashes de luz auténticos y preciosos. El uno a través de un Ser que se llama Jordi. Trabaja por una Fundación que tiene cura de las personas con alguna minusválida psíquica. El segundo, esperándome en el hospital. Y el último, a la hora de ir a buscar el bocadillo de la hambre que tenía, la señora que barría la calle, al lado donde tengo la consulta.
El Jordi ens coneixem perquè és un gran aficionat al bàsquet manresà. Com que el meu germà hi va participar una bona època, un dia el Jordi, em va parar i em va relacionar amb ell perquè ens assemblem. Sempre ha sigut un “Mestre” per mi aquest home. S’encarrega de la neteja i cura dels espais exteriors del centre. Sempre té un somriure a la cara i a punt per donar-te el bon dia. Un exemple preciós del que és Viure realment, Sent. Segur que té maldecaps com tothom i algú de ben aprop seu ens podria dir alguna cosa que li cal millorar, però mai l’he vist malhumorat, sempre somrient exercint el paper que li toca o ha triat, no ho se.
L’altre encontre preciós ha sigut esperant-me a l’hospital. He sentit dues persones que s’apropaven pel passadís en veu alta preguntant-se si s’havien perdut o no, si la sala que cercaven era allà. Ho feien en un to alt que ho podies sentir ben bé, i t’era difícil no escoltar-los. Però parlaven com si fossin a casa seva, és a dir, sense complexos ni prejudicis. Per la manera de fer es veia ben bé que no vivien en una ciutat massa gran,eren molt naturals. Dos senyors arribant a l’edat de la jubilació, un cec, amb unes ulleres de plàstic que li ocupaven mitja cara i un bastó. Anava agafat pel seu amic que l’acompanyava. Era una imatge tant tendre i maca. Dos amics ajudant-se.
El tercer regal, ha sigut el bon dia que ens hem donat amb la senyora que escombrava el carrer amb un somriure. De veritat que m’ha arribat un flaire com quan olores una flor de la magnòlia. Intens, que t’obra tot el cos a la vegada d’una forma màgica, profunda i respectuosa. Ha sigut una mil·lèsima de segon però m’ha acompanyat tot el dia.
Persones amb el seu dia dia, vivint allò que els toca viure aquell moment. Éssers darrera els personatges, que pots gaudir si estàs atent i no distret en pensaments.
Des d’aquí gràcies per donar-me aquests tres regals, la pròpia contemplació d’allò que Sou.
(dilluns, 10 de juny del 2013)