Què vols ser des del Ser?
Vols mirar les imatges que em passen pel davant?
Un grup violent que empaita a un altre. Emocions denses i dures acompanyen l’escena. I uns altres grups seuen en rotllana cantant cants devocionals.
Una persona va pel carrer i li cau el moneder, un ho veu i se’l queda, un altre li tornaria… altres el donarien per si algú més estigués mirant.
Una persona pica a una altre. Un abraça a l’altre.
Per quines de les parts de les frases et decantaries?? Quina seria la que més s’avé a la teva forma de pensar o sentir?? Va reflexiona… només un segon … … els de la primera imatge de la frase, o les segones parts de cada frase? Ho potser tu hagis triat una o altre.
… Doncs jo intento que en cap. Són les diferents parts d’una mateixa moneda. Cadascuna de les imatges que hàgim triat, són creades per la nostre cultura i societat, l’actual, i la que tenim inscrita als gens. A la Consciència tant li fa, és totes i cadascuna d’elles i cap a la vegada. No es decanta per una o l’altre, no jutja quina és la millor o pitjor, és contemplativa, silenciosa, imparcial, harmònica… Aquest món dual està sustentat per creences i experiències que ens ajuden a evolucionar.
I què és evolucionar com a éssers humans?? Tot depèn de nosaltres, d’allò que triem, de les opcions que ens passen pel davant i que hem d’escollir a quasi cada segon de la nostra existència. Ens dissenyem sentint i vivint tot un decorat creat per generacions infinites i al que nosaltres hi posem el propi matís. Som experimentadors d’aquesta realitat mental.
La Consciència és harmònica, i des d’aquest punt, sentim la crida a canviar quan les coses no ens van bé. No recordo haver conegut ningú a la meva vida, i a veure si tu coneixes algú, que s’hagi queixat d’estar bé? Només he sentit queixar-se a aquelles persones a les que alguna cosa els hi anava malament, malaltia o vivència diària.
Aquest és el perquè visc el que estic vivint, i el que estem fent és polir i llimar la nostra pròpia consciència individual per tal d’acostar-nos a sentir més i més pau dins nostre. Empesos per un actuar inconscient també incorporat de queixar-nos quan sentim dolor. Alguns cerquen només els motius dels símptomes molestos que senten, i els calmen amb pastilles. Altres van a buscar les respostes, dins, més enllà dels símptomes, la vertadera causa del desequilibri, sigui emocional, mental o físic.
Només amb el segon camí la Consciència evoluciona. En el primer, sols anem tapant amb pedassos i tirites una ferida que no volem veure… el peix que es mossega la mateixa cua, voltes a un mateix espai. A la llarga, alguns, després de repetir i repetir el mateix, comencen a cercar el perquè també…
Som i podem estar més enllà d’aquesta realitat dual, experimentar la unitat, aquí i ara, vivint-nos els uns als altres com si germans amorosos fóssim. Podem relacionar-nos sense posar-nos etiquetes i encasellar-nos en un o altre personatge. Podem ser lliures de qualsevol programa après i surfejar els altres nous programes que estant arribant. Podem Ser i viure des del nen que encara habita dins aquest etern moment, l’Ara.
Què volies ser quan eres petit? Quins personatges admiraves? O què és allò que sempre jugaves a representar? Segurament era el que estaves realment preparat. Allò amb que ens sentiríem realitzats si ens hi poséssim. Ho estàs fent de gran? No? Que sentiries ara si et digués que demà pots començar a fer-ho?? N’estic segur que si ho fessis, estaries molt a prop del lloc que has d’ocupar en aquesta vida.
Sigues Qui Ets i res més, viu-te, ets lliure, únic, irrepetible, i amb la paradoxa que igual a tots, perquè tothom ho és!
Sortir de la ment farcida de frases, imatges, programes socials, psicològics, familiars… connectar amb la Presència de Ser, vivint sent aquell Qui Ets i que és un reflex de la teva essència.
No hi ha ningú que jutgi, només jutja la ment humana. La Vida juga a experimentar-se i polir-se, cercant l’harmonia.
Un comentari