2012, el canvi??
Comença aquest any que per molts implica un canvi. Cadascú des de l’espai on està i viu. Alguns ni s’ho plantegen que hi pugui haver un canvi. Per sort, molts d’altres si que ho creiem.
Davant qualsevol canvi de paradigma, s’ha vist que sortir d’on s’està immers, és una utopia. Això és el que interessa dir per tal de no fer un pas endavant.
Aquest pas comença per cadascú de nosaltres. Comença a cada segon que estem respirant. Un segon que canvia per sempre més la teva existència. Per arribar a aquest punt d’inflexió, ens cal molt sovint desprendre’ns de molts condicionaments que portem incorporats de molt i molt temps enrere. Ens creiem, mai millor dir-ho, la realitat que ha estat emmotllada per les creences dels altres, de tot un bagatge cultural i social que fa que mirem en la direcció que toca i de la forma que toca.
La vertadera llibertat és poder separar-se’n. Poder veure tot això des de fora, estant present i veient com si fos una mena de pel•lícula dels fets que ocorren al nostre davant. Com un surfista que pot anar passant d’onada a onada, d’experiència a experiència en el nostre dia a dia.
Aquest canvi de consciència comença ara, i per molt que ens hi esforcem, no podrem fer gran cosa per accelerar-ho. Cadascú té el seu temps i espai. El més important, i sense això res podrà succeir des de la consciència, és que hi posem una intenció. És a dir, hem de tenir ben clar quina realitat volem viure davant. I no cal posar l’objectiu final, per exemple, l’autorealització, solament allò que ens cal en aquest moment del nostre creixement, no perquè ens ho diguin els altres, sinó perquè ho sentim.
A cada resposta d’una pregunta, s’obrirà la següent. El que ens allunya més de poder traspassar aquests moments de dolor o caos, és la lluita. Cada vegada que pensem en allò que ens crea l’angoixa o patiment, ho estem fent més gran encara. La ment projecte dins nostre les imatges, els pensaments i les emocions, amb tota l’energia que l’acompanya i que els altres rebran. Per tant, a cada pensament estem recreant i recreant tot allò que en el fons volem deixar enrere. Lluitant ens hi quedem més i més enganxats. L’orgull, el perfeccionisme, el jutge que no para de maltractar-nos, nosaltres ho permetem. Creen frases i condicionaments que ens lliguen a aquella realitat creada per nosaltres. Som els únics responsables encara que costi acceptar-ho.
El primer pas, és adonar-se’n, posar consciència. Algú que et pugui ajudar a veure que allò que estàs vivint, pots viure-ho d’una altre manera. Ajudar a sortir, a despertar d’aquest somni, d’allò que creus que és la única i real realitat. També s’aconsegueix després que de tant lluitar i lluitar, senzillament caus derrotat.
El següent, abandonar-se, deixar-se anar, fluir, fondre’s. En el fons acceptar que ens sentim així perquè això només és fum d’una història, d’un foc latent dins el nostre interior. En definitiva, deixar de lluitar d’una vegada…
Quan podem fer aquest pas, succeeix una cosa molt màgica i real a la vegada. Aquella energia que temps i temps estava estancada en el teu interior, comença a circular, comença a formar part de l’harmonia que Ets. A l’abandonar-se, molt sovint apareix la comprensió, veure el foc que ha produït tot aquell fum. Veure literalment en una dècima de segon la vivència o vivències que van produir aquell tancament del cor, a vegades per 
inexperiència… T’adones que allò té un sentit en el teu creixement com a Ésser humà que Ets. Anar abandonant totes aquelles parts que et pertanyen, però que ja no té cap sentit arrossegar-les més. Personatges que t’han robat literalment l’energia i quasi l’ànima i que ara pots dir prou, el Rei ha tornat, l’Ésser que Ets ocupa el lloc per sempre més.
Aquesta és la meva visió d’aquest any que sembla que serà tant especial. Cadascú, empès per la crisis global, o per circumstàncies pròpies, està enfrontant-se al seu propi infern particular, o guerra civil, l’interior, la més dura. Altres han decidit dir prou en anar recreant tot això i volen i decideixen canviar. Altres ni s’immuten, segueixen fent el de sempre…
Podem canviar aquest món caòtic que estem immersos. Despertar a la manipulació global i de masses que ens tenen enganxats i enganyats. Xais d’un ramat que només sap mirar el terra, fins ara!!
Aquest canvi ja s’està produint. Podem obrir els nostres cors sense por. Podem obrir els nostres cors a estimar-nos primer de tot. Podem recuperar aquest infant intern, creatiu, potent i sobretot espontani. Aquest infant que viu el present, atenent allò que se li va apareixent davant, gaudint-ho sense enganxar-s’hi, solament vivint l’experiència.
La interpretació ve de la ment, de l’experiència anterior, d’allò que portem adquirit. Desprenent-nos de tot condicionament podrem viure com els infants, amb una consciència que ens guiarà cap allà on cadascú ha de participar i desplegar tot el seu potencial interior.
Som Éssers creatius i lliures. Fabulosos.
De nosaltres depèn quin món volem viure, aquell que fins ara molts hem tingut, ple de caos, patiment i fantasia, o decidir apostar per l’autenticitat que viu i forma part de nosaltres. Quan sento la necessitat, l’angoixa, el patiment i totes aquestes emocions de separació, estic vivint des de l’ego, m’allunyen de la pau.
Podem, us ho ven asseguro, podem. Fàcil no és, cal coratge i humilitat per poder-se despullar davant d’un mateix i col•locar damunt la taula aquelles parts que no podem acceptar ni veure. Deixar de projectar-les en els altres. Cal molt coratge per desemmascarar el nostre ego que sempre necessita, que sempre té el buit que l’acompanya.
Aquest canvi és ara, és dins teu, és el moment, no tinguis por, nosaltres som els creadors del nostre univers. Quan canviem nosaltres, canviarà el món. Quan siguem Qui realment Som, ens adonarem que l’altre és un mateix. Que tot allò que visc davant, no és res més que la projecció d’una ment que crea una realitat, de les infinites.
Quan visc des de Qui Sóc, Elquesóc, el silenci i la Presència és l’ara. Haurem canviat de paradigma, de dimensió.
(4) comentaris