Èxtasi
Et veig venir…
amb un somriure a la cara…
amb pau, que t’envolta…
.
Em mires fixament…
amb els teus ulls que fonen l’Ànima…
amb pas tranquil…
sense pressa per arribar…
et vas despullant…
vas traient-te els vestits trencats…
et desprens de tot allò que et creies ser…
.
A mesura que et veig acostar,
traient-te la pols,
creix en tu la llum que Ets i t’has permès Ser…
El teu cos comença a perdre’s enmig del color,
color daurat de tot allò que formes part…
.
Arribes davant meu…
immòbil sense desviar en cap moment la mirada…
més enllà dels pensaments i paraules…
ens diem benvingut! benvinguda!
.
Ens acostem l’un a l’altre…
com si fossin vides sense trobar-nos…
amb una sensació que explota dins al pit…
sentint-nos el cor bategar…
respirant el teu alè…
la meva galta comença a resseguir la teva cara…
bull la sang que empeny a moure…
obrim els braços i ens fonem en una abraçada…
.
Ja no cal fugir…
obrim el sol de cadascú,
estimulat per l’altre…
La Llum ho omple tot,
canal únic format per dos,
la masculinitat i la feminitat que és troben,
dos principis de l’unitat que torna,
dues peces d’una mateixa moneda,
que obren el cadenat del coneixement…
.
Caure, morir, abandonar-se, néixer,
a l’Amor, a la Vida…
Caure, morir, abandonar-se, néixer,
a l’Amor, a la Vida…
Caure, morir, abandonar-se, néixer,
a l’Amor, a la Vida…
….
Per aquests dies, només demano que uns segons del nostre dia dia puguin ser viscuts amb una mica de consciència pel precís moment… solament que cadascú hi poses un segon de plena consciència, n’hi hauria prou i aquest món canviaria de sobte…
Molt bones festes a tots i totes!! Oriol
(6) comentaris