Les cinc coses més comunes que ens penedim al llit de mort
A vegades ajuda saber el que persones que ens han precedit han après en les seves vides per no caure en els mateixos entrebancs. No haver de repetir aprenentatges innecessaris. Abans gràcies a la presència i la transmissió oral dels Grans Savis que són la gent gran, ho podíem adquirir. Abans estàvem tots davant les llars de foc, la vella televisió, escoltant als avis la seva història. Allò que havien viscut i après, així com també dels seus propis avantpassats.
Actualment fan nosa, que coi han de saber de la Vida, si ni saben fer anar un ordinador, oi?
Una gran abraçada a aquests Grans Savis ocults i arraconats… per sort, tot retorna, i igual que les dones, els avis recuperaran el lloc que els hi toca.
Us deixo una entrevista de La Vanguardia que val la pena llegir-la. Res més que les cinc coses que tota persona moribunda es penedeix de no haver fet.
Qui tingui orelles que escolti…
Què lamentem no haver fet quan som a punt de morir?
Un estudi d’una experta en ‘cures pal·liatives’ a persones moribundes posa a reflexionar sobre l’existència dels éssers humans.
Vida | 14/12/2011 – 12:13h
Cementerio de Queensbury
Barcelona. (Redacció).- Els testimoniatges de vida de les persones que han estat a la vora de la mort per diferents motius, descobreixen als éssers humans i fomenten els balanços en positiu que els individus mai s’atreveixen a fer si no han passat per aquest tràngol de ser a punt de creuar aquest ‘túnel’ del que parlen els éssers que es recuperen i aconsegueixen afrontar una nova oportunitat que dóna l’existència.
D’aquesta manera és que sorgeixen les coses de les quals ens penedim abans de morir i les accions que faríem, si la vida ens donés una altra oportunitat.
Tota aquesta dissertació recull el plantejament que fa Bonnie Ware, una persona que durant molts anys ha estudiat i investigat allò que els professionals anomenen ‘cures pal·liatives’, als malalts terminals. La seva obra, porta com a títol “Regrets of the dying”, i que bé podríem traduir-la com els laments dels moribunds, exposa les cinc raons més típiques de remordiment d’aquells éssers que estan en el tram final de la vida, sense cap opció de reconduir-la per molt que hagin fet i desfet en la carrera dels anys i de la subsistència.
Segons Bonnie Ware, aquests són els cinc penediments majorment expressats abans de morir:
1.- “M’agradaria haver tingut el valor de viure una vida fidel als meus criteris i no la vida que uns altres esperaven de mi”
És el lament més usual dels moribunds, a causa que després del balanç de vida moltes persones evidencien que no han pogut complir una mínima part dels seus somnis. Això obeeix al fet que van triar el que creien que havien de fer, en lloc del que realment volien fer.
2.- “M’hagués agradat no haver treballat tan dur”
És el clam més freqüent entre els homes, que haguessin volgut haver passat més temps al costat de la seva família veient créixer als seus fills, en lloc de passar tant temps en els seus llocs de treball.
3.- “M’agradaria haver tingut el valor suficient per manifestar els meus sentiments”
Aquestes persones que es van cohibir d’expressar els seus sentiments per no enfrontar-se a els qui els envoltaven es penedeixen de conformar-se d’haver viscut una existència pobra i amarga, en la qual no van ser ells mateixos.
4.- “M’hagués agradat mantenir-me en més contacte amb els meus amics”
Similar a les persones que es penedeixen d’haver deixat a un costat als seus sers estimats, és molt habitual retreure’s no haver cuidat prou aquelles amistats importants. Quan ja s’està en el tràngol final és impossible recuperar el temps perdut.
5.- “M’agradaria haver estat més feliç”
És el lament més trist dels moribunds que van preferir enganyar-se a si mateixos i continuar amb unes existències en les quals no eren feliços, en contres de lluitar contra totes les pors i canviar de vida.
Aquestes premisses de Bonnie Ware que ha tret de les persones que estan en el seu llit de mort, fa que el balanç dels moribunds pugui resultar un examen frustrant.
Segons Ware, és bo que totes les persones que estan en la plenitud de les seves condicions reflexionin a temps per canviar els seus propòsits i puguin reconduir la marxa dels anys perquè en el moment d’enfrontar la mort, puguin partir tranquils amb tot allò viscut i recorregut al llarg de la vida.
(2) comentaris