Amb la crisis, crisis.
Tinc la sensació que el temps s’escurça darrerament. Passen el dies i les setmanes com si fossin minuts. Sense sentir el vent a la cara per la rapidesa, ni molt menys la sensació d’estrès dins meu. Solament com un espectador que veu passar davant seu a corre cuita les imatges.
I amb tot aquest anar i venir, sembla que també s’han accelerat els processos a tothom. Últimament m’arriben persones amb uns estats de quasi desesperació i altres en fases més avançades i perilloses. Sens dubte, estem en un moment de crisis global, però encara més dins una època de crisis personal.M’adono que aquells que estan més desperts, els que es pregunten si hi ha alguna cosa més en aquest món de caos, els toca viure en molta intensitat aquests moviments interns. Aquells que des de sempre han tingut consciència que havien de treballar alguna cosa dins seu. Altres que fa temps que ho esta fent. En més o menys mesura, a cadascun se’ls ha obert la porta de sobte. Com si el bagul dels records de cop i volta explotés en totes direccions dins la persona. Com més feina hagin deixat per fer, amb més intensitat l’hauran d’afrontar. Ja no poden enganyar-se. La lluita inconscient, ara és l’evidència.
Període de neteja, d’acceptació i integració de tot allò que no hem paït. És com si no hi hagués manera de poder amagar dins el sac allò que no volem veure, s’ha tornat transparent. Afegir, acompanyat de tot això, les emocions i totes les sensacions corporals que les acompanyen, s’han tornat literalment caòtiques. S’entra en una espiral plena de pors i angoixes que fan veure la negre nit dins el sol mateix.
Curiosament però, per la majoria, i això m’entristeix molt, segueix fent igual que sempre. Davant la crisis, senzillament fan com sempre, anant a pasturar i intentant menjar la poca herba que hi pugui haver, davant la ignorància flagrant a tots els nivells polítics i aquells que els governen més amunt, totalment conscients, multinacionals i bancs. Ramat de xais dirigits per un pastor gens transparent i resguardat per uns gossos que són el poder ja no tant ocult… Si hi ha sort, a treballar com sempre, després a casa, televisió, dormir i somiar en un demà millor o en unes vacances amb els pocs diners que deixen els increments d’hipoteca, de gasolina o menjar.
Sí, realment m’entristeix aquesta part de l’obra de teatre.
A
questa reflexió és per tu. Si sents que fa dies que els pensaments són més evidents i t’adones del seu caos, en el que vius, aquesta reflexió és per tu.
És el moment d’afrontar tot allò que no has volgut veure o senzillament et feia mandra. Moments de mirar endins i sentir quina música hi ha. La 9a simfonia, el Messies?? o potser un corpus de sons inconnexos i caòtics. Aquesta és la teva ment! Aquesta és la manera que vius, la que et portarà a viure o a sobreviure, a la salut o la malaltia.
Recordes? aquests pensaments no són res més que l’ego, amb tots els seus personatges. I com parar-los, oi?? Primer de tot entenent que no són res més que el resultat o reflex d’aquelles situacions que no hem integrat harmònicament. Fets que inconscientment i molts des de la infantesa, van acumulant-se. Com si cadascun d’ells fos un disc que no para mai de repetir la mateixa història, però com que no només n’hi ha un… imagina quin caos i soroll. Necessites tècniques, i n’hi ha com persones existeixen que ajuden a anar calmant, abaixant més aviat el volum.
Cada vivència porta associada una energia, tot és vibració, i per tant, aquesta ens lliga directament amb el fet passat. Dins la ment no hi ha espai ni temps, el que va passar fa 30 anys ho revivim com si fos ara. Trencar aquestes cordes és fa difícil sense treballar-ho. Cal anar descobrint aquelles més gruixudes que enganxen a un passat, cadenes invisibles que ens mantenen esclaus. A través de l’Amor, l’acceptació després de la comprensió amorosa dels perquès, podem anar literalment tallant aquests lligams amb el passat. A mesura que ho anem fent, anem acostant-nos cada vegada més a Aquell que vertaderament Som, a l’Harmonia, no viure-la, sinó Ser-la. No viure l’Amor, sinó SER l’AMOR!!
És un període, a nivell espiritual únic, canvi cap a una nova manera de Viure i conviure, un canvi autèntic de paradigma. Una nova manera de mirar el present. Dies emboirats i plens de densitat que anuncien, i no és un utopia, un nou món. Però tot això comença per un mateix. Si no ens estimem en les nostres guerres interiors, com podem pretendre que acabin les exteriors, que no són res més que el reflex del que “malvivim”.
Som-hi!! ÀNIMS!! i coratge, que no estàs sol, que no està sola!!
Directe a la Llibertat que Ets i no t’has permès, i tampoc t’hi han ajudat massa és clar, millor ser un xai dins el remat que no descobrir…
(4) comentaris