Un nou cicle davant…
Com ha anat aquest estiu??
Jo ben tornat de l’Índia. País extens ple de contrastos i contradiccions, amable i cruel a la vegada, espiritual i mundà com el que més… penjaré un dia d’aquests un post sobre el viatge i especialment els 10 dies que vaig passar a l’Ashram de l’Amma.
De moment, encetem el nou cicle que intueixo fascinant. Estem preparant un curs d’un any de durada per poder aplicar i acompanyar a aquells/es que ho sentin tot el que per aquí el blog va apareixent i en altres cantons, és clar… (ja ho informaré). A part, Irehom, el projecte el qual participo, sento dins que no pararà de créixer i serà un referent en el nou paradigma que s’està gestant, una nova Consciència. I obert al que el Fer diari em porti i m’ofereixi per viure. Buff, engrescat com el que més, ens acompanyes??
Reflexió pel nou cicle.
Una altre temporada que truca a la porta. I la vida com la Consciència quina sincronicitat, en onades que venen i van , imparables i continues. Cercles que van canviant de llum, colors i decorats, però que any rere any anem repetint i repetint. Endormiscant-nos en la monotonia d’allò que va succeint i passant pel nostre davant.
Moments que es perden en la repetició, la pèrdua inconscient de l’espontaneïtat més preciosa… un altre cicle que comença.. i l’any que ve, un altre, i ja en porto 41!! i, els que queden??
Vaig decidir canviar de carrer, escollir aquell camí que pocs volen caminar. El que cada cop més gent va triant empesos pel que la vida els va posant davant i no poden gestionar. Sí, vaig triar el camí de cercar la Veritat dins meu, després de fantasiejar amb mil cerques cap a fora.
Miro aquest darrer any, i en dono gràcies, per tot, sense extraure’n res. També és una altre roda. El que em quedo, és que avui sento més amplitud dins meu que ahir, estic més present. Això ja em val. L’espiral que creix…
I un altre cicle de Vida comença, sí, i me’l miro amb la imatge que més m’agrada, el infant que se’n va a dormir la nit de reis, esperant llevar-se segur i confiat que l’endemà serà un dia farcit de sorpreses i regals.
Vaig marxar a la Índia fent i seguint un treball començat aquest estiu, la transformació d’uns vestits que ja no em cabien. Una nova mutació de l’Ànima, una nova vibració que es va obrir dins i fora. Anar polint l’eina que Sóc, anar gaudint d’aquells encontres més i menys afortunats i amb més o menys perícia per no enganxar-m’hi.
Sí, aquest serà un cicle que vull viure, perquè així ho decideixo, amb tota la Consciència que em permeti, amb tota l’alegria i joia. Amb la confiança que quan toqui créixer, posaré menys defenses per poder reconèixer allò que em cal.
Un cicle on trio Viure despert, vivint des de la Presència, l’escoltar tranquil i calmat les vivències de l’ego amb tots els seus personatges. Permetre’m Ser, confiant en el que ja És i ha sigut, com també serà, per molt que l’ego pugui creure que ho podrà manipular…
Sí, em permeto ser Qui Sóc, i solament fer, empès pel crit que ja viu dins i fora, l’Ànima que parla.
I faig una passa… i una altre… i una altre… i abaixo el volum tant com se, avui… i el silenci es fa Presència… el buit, on tot hi cap, l’Ara… i, És…
Som-hi!!
(2) comentaris