No fugis més!
Cau el vel de la por,
darrera anys de fugir d’allò que no convenia,
s’encén la flama de la Vida,
amb el foc etern.
.
Dia d’alegria,
de retorn a l’Ésser que sempre acompanya…
Amor etern a aquesta personalitat,
que vaga sola corrent pel món,
buscant allò que mai abastarà,
lluny d’ell, sempre…
.
Ego que no sap que no calen ulls per veure,
egos que no saben que no calen paraules per expressar-ho,
oïdes per escoltar-ho,
mans per abraçar-ho,
boca per mastegar-ho…
.
És dins, és dins!!
crida el vent a cau d’orella!
Atura’t!! xiuxiueja el foc mentrestant s’observa…
Camina endins cada cop que descalç recordo quin tacte té la terra…
cada cop que bec l’aigua després d’una caminada….
.
Dies obscurs que han amagat l’ànima,
l’autenticitat que Som,
allò més Real que acompanya el cos,
bàlsam a qualsevol mancança…
.
La Consciència parla a cau d’orella,
la veu de l’intenció que mai escoltava,
retorna més i més en el meu viure…
.
Deixant enrere vells paisatges,
enfosquits per una ment que no veu més enllà,
abraço la Vida que hi ha,
que Sóc, he estat i seré…
Tinc dins l’eternitat,
la màgia feta realitat,
el cosmos dins la llavor,
l’Amor, que la fa créixer…
.
Para!! para!! crida fort el tro abans de la tempesta,
no tinguis més por i abraça la pluja,
deixa que regalimi amb tu,
tregui de damunt allò que no necessites…
.
Dins i fora de cada persona i objecte viu o inanimat,
hi ha la teva essència,
tots els interrogants i les respostes,
el silenci i el crit,
l’ombra de la imatge…
.
Abracem tot el que fugim,
sinó no serem lliures,
només fugitius…
Un comentari