No som ment!!
(Com van les llistes… aviat vindrà el tercer capítol… Agraït i feliç per totes aquelles/lls que us compartiu, no dubteu en fer-ho els qui us costa una mica! és or que compartim entre tots! cada opinió és vàlida, cadascú pensa com ho viu i està bé, tot està bé, som-hi!)
Fa dies que em va rondant una idea pel cap…
Primer de tot, fem l’exercici de mirar al nostre voltant, què hi ha a part del nostre ordinador? una taula, una cadira, quatre parets, llibres, papers, quadres potser… i quantes coses més? les que siguin, pots fer-te’n conscient.
Ara et faré la següent pregunta i abans de continuar llegint, respon-te-la, si vols, clar.
Imaginat, necessites estar amb silenci, trobar la pau, ja sigui perquè estàs molt estressat/da o senzillament pel plaer d’estar-hi. Si res t’impedeix d’anar a un lloc o un altre, on aniries? dins el poble, ciutat o al mig de la natura, en algun paisatge o lloc especial per tu?….
Podríem fer una enquesta, seria molt significatiu. Posaria la mà al foc sense equivocar-me, que la gran majoria, per no dir tothom, tria estar a la natura si té temps per anar-hi, és clar. Potser alguns heu triar anar a algun lloc o edifici en el qual hi predomini l’art…
I ara la pregunta que em rondava pel cap: perquè??
Hem de tornar al principi d’aquesta reflexió, després d’haver-te adonat de tot allò que t’envolta. La següent gran pregunta!
Quantes coses del teu voltant no són ment? no han estat creades per la ment, per l’imaginació d’una persona? és a dir, tot, tot el que ens rodeja és una materialització d’una ment pensant! i què? potser pensareu, oi?
Quan vaig adonar-me d’aquesta cosa tant òbvia, automàticament em va venir més comprensió, ajuntant diferents pensaments que em rondaven.
Podem captar la bellesa d’una posta de sol, d’un paisatge, d’un lloc concret de la natura, perquè aquesta bellesa és dins nostre. Quedem extasiats, i ho he anat comprovant amb molta gent que li he preguntat com se sentien davant d’aquests llocs. Ens connecta directament amb l’essència real que Som. Si pots recordar quan hi has estat, des d’aquí, no cal res, estem en pau, sabem que a la vegada ho tenim tot, el nostre cos està relaxat i la nostre ment en calma. Connectem amb allò més autèntic dins nostre.
Conclusió que en vaig extreure, un exemple claríssim que no som ment, tal com sona. Ho si vols una mica més matisat, som més que ment.
Ah però, alguns potser direu, quan he sentit alguna obra simfònica, algun quadre, o senzillament visitant la Pedrera o algun altre edifici emblemàtic, també m’hi he sentit. i és clar! l’art!
Cada artista, la majoria de cops, connecta directament en aquest espai de quietud mental, i tot el que ell crea, no és res més que projectar el que està vivint i ho materialitza a través de la seva obra. Els artistes ho fan, la majoria de cops, des de l’autenticitat de qui són, des de més enllà de la ment. Tot el que no sigui art, està fet amb el cap, la ment.
Per això “sintonitzem”amb la natura, amb l’art… perquè “vibra” per dir-ho d’alguna manera ben certa, amb allò que Som, l’autenticitat. Tot el demès, és ment. Per això ens escapem a la natura sempre que podem…
Necessitem vincular-nos amb allò més autèntic. La societat ens empeny al tenir
constant. Arriben tres fulletons de supermercats cada dia a casa, els anuncis, tot. Compra i seràs feliç. Ara que no hi ha aquesta crisis tant acusada, molts comencen a reflexionar, no poden comprar la felicitat. Altres per sort, s’adonen que la poden trobar dins, tancant els ulls, intentar fer una mica de silenci, i enllaçar amb la calma que som en realitat, la Pau. No cal tenir res més, sols el necessari per viure amb aquesta realitat material, però sense estar lligats a la compra compulsiva, enganxats a tot allò que la ment crea.
Mirem al voltant, adonem-nos d’allò que és autèntic i podrem anar descobrint allò més autèntic dins nostre. Podem buscar aquells espais que ens fixen directament amb la nostre essència. Adonar-se d’aquells creats sols per la ment, molt sovint, per l’ego de les persones, sols per crear una necessitat de compra, no una contemplació real de l’obra, pel simple fet de la seva bellesa.
Som llibertat en majúscules, l’expressió directa de l’alè que ens rodeja…