Dia de Reis, dins Matrix.
Dia de Reis. L’últim àpat d’aquest període. Els infants s’han llevat la majoria nerviosos esperant els grans regals. Per sort per ells, no van a escola fins dilluns i podran gaudir-los més dies abans la monotonia torni.
Avui el darrer àpat acompanyat normalment per les mateixes persones, família o no, any rere any van formant part d’aquesta taula.
Ahir per molts, a la nit de Reis també hi havia una bona menjada, el del dia 1, el de la nit de cap d’any, el de Sant Esteve, el de Nadal, la nit de Nadal… alguns per falta de temps i espai, també celebren el pre-Nadal… i els sopars d’empresa, amics… ostres, se m’ha inflat la panxa només escriure-ho.
Aquest any m’he entristit. Estimo aquests dies, des del punt que vaig escriure la darrera reflexió. Ho visc amb gratitud de poder estar amb aquells qui estimo i celebrant que encara puc gaudir d’uns i altres. Però tot hi aquest sentiment, hi havia una emoció que ho enterbolia, tristesa.
Són dies que fan de mirall a tot un any. La monotonia és la font de l’adormiment col·lectiu, i aquest període un exemple més. Fins hi tot un sopar d’amics que sempre ha sigut un deixar-se anar, acompanyat això si per un bon vi o cava, aquest any semblava que estàvem com avorrits.
Més que mai me adonat veure la poca “Consciència” que hi ha fent les coses. Estem dins un cercle que és va repetint i repetint i no ens adonem que a cada moment estem fent el mateix, canviant una mica el decorat, això si. Un canvi d’ACTITUD, una manera de fer les coses de forma diferent.
Se m’acut un paral·lelisme. Hi ha una manera de poder “despertar” conscientment dins un somni, s’anomena “somni lúcid” “El sueño lucido” Consuelo Barea, en el qual passem a controlar el somni vivint-lo amb més intensitat que la realitat que creiem que vivim. Per exemple, t’adones que somies sovint que estàs en una mateixa casa i se’t repeteix en varis somnis. El següent cop que tornes a dormir, conscientment et dius que si torna a aparèixer aquella casa, té n’adonaràs i sense despertar-te, podràs dominar-lo conscientment, sabent que estàs dins el somni, i després podràs fer els que vulguis!
Doncs bé, com que són tant llargs aquests cicles, duren 365 dies, no ens n’adonem. I seguim “somiant”.
Quants de nosaltres hem fet una revisió de l’any, d’aquelles coses que hem fet i no ens han ajudat de cap manera a créixer? a aquelles coses que hem deixat de fer per por? d’aquells automatismes que no en som conscients??
Em ve molt sovint la imatge de les fàbriques d’humans de la pel·lícula Matrix (metàfora sense excuses del que estem vivint). Estem adormits vivint dins una bombolla mental que va projectant davant nostre una il·lusió de “vida” que es va repetint sense parar. I ha arribat el moment de la nostre existència que tots anirem despertant mica en mica… En la imatge, veig moltes persones que s’aixequen i van desconnectant-se de Matrix, d’aquesta fantasia mental que ens té lligats.
Ara que acaba aquest període per molts inconscient, podríem posar una mica més de “llum” a aquest sentir. Fer una llista d’aquelles coses que ja no tenen sentit per nosaltres, com un calendari d’actuacions més que intencions. Temps de fer i no tant dir. Temps de materialitzar. 
De cadascú depèn voler tenir una vida plena i Viva. De nosaltres depèn acompanyar aquests infants a que s’adonin i puguin despertar d’aquest somni que per sort, ells tot just hi acaben d’entrar.
Posant consciència a allò que fem, canviant solsament l’actitud, podrem deslliurar-nos de ser arrossegats pel consumisme exasperant. Potser comprarem menys regals, però poder els farem més pensant realment en l’altre i no comprar per comprar.
Podem Viure i no sobreviure. Som Felicitat i no necessitem res més, cap objecte exterior per sentir-la. Som Autenticitat i peces úniques d’un gran puzle. En les nostres mans està voler Ser, i no tenir. De cadascú ha de néixer la Llum que il·luminarà tanta ceguesa. De jo, de tu, de nosaltres, d’ells, és la responsabilitat, no hi ha excuses, el món comença per un mateix, i com el vulguis vestir també…
Comença un nou any, un nou canvi d’actitud, més conscient! Va que podem!!
Un comentari