Temps de Nadal…
Temps de festes, Nadal, St. Esteve, Cap d’Any, Reis…
Sempre m’ha agrada’t aquest període. Per sort no he tingut cap fet que no sabés afrontar perquè condicionés aquest sentir. Temps de recollida, amb dinars plens de gent, família que es reuneix i s’ho passa bé. Moments per gaudir menjars copiosos i ple, ple de dolços i torrons, el paradís per un infant. Recordo de petit sentir dins meu la il·lusió. Imaginar-me com deuria “cagar” els regals aquell ésser que li dèiem i diem Tió. Com d’entranyables eren aquelles nits de Reis anant a dormir tot esperant que al llevar-nos apareguessin aquells regals per art de màgia…
Amb el pas dels anys ha canviat el més important, separar-me de la forma i veure el sentit últim d’aquests dies.
Primer de tot, el que més m’agrada recordar, és l’emoció tant pura que sentia i encara puc sentir quan me n’anava a dormir esperant que els Reis em vinguessin a visitar en somnis. Quants cops vaig intentar estar despert, i mai ho vaig aconseguir, però ells mai fallaven… Quina sort de pares que sempre hi van ser, sentint com d’important era per nosaltres.
Recordo l’inocència d’aquella emoció, em separo del que la produïa, és a dir, l’obtenció de regals, el materialisme que no podia copsar. La transformo en un Viure la Vida des d’aquí! esperant que els Reis arribin a cada segon del meu caminar, esperant tots els regals que no són res més que el que la Vida em presenta davant…
Separant-me del materialisme tant absolut d’aquestes diades, els regals desmesurats, semblen molt sovint que vulguin comprar l’ànima de l’altre. Al cap dels anys he pogut transformar aquest sentir pel que realment representa, el naixement de Jesús, el Crist. Compte ara amb les antenes que es poden haver aixecat. No parlo de la religió, parlo d’espiritualitat. Parlo d’un Gran Guia que va néixer fa 2.000 anys i va transmetre un bell missatge, i que en el fons el parlen tots els grans Guies amb altres noms i paraules.. Quant vaig poder llegir el que deia com si fos un llibre qualsevol, allunyat de condicionaments, vaig poder “arribar” a Ell. Aquest Nadal vull fer conscient el seu missatge, el naixement de l’Amor en mi. El que sempre ha estat i serà.
Un Amor que neix de dins, no necessita buscar-se. Un Amor que omple tot el que envolta. Un Amor que mou muntanyes. Que encén totes les espelmes. Un Amor que entén sense paraules, que no necessita respostes ni preguntes. Un Amor senzill, vist i sentit en cada petita joia, un pedra, una flor, un arbre, l’altre. Un Amor on el riu de la Vida flueix sense entrebancs ni malalties que necessitin avisar-nos de res… un Amor lliure i capaç de compartir-se tota una eternitat sense esperar res a canvi. Un Amor que és la creació mateixa. Un Amor que som tu, jo, nosaltres, ells, Tot. Un Amor on no hi ha distàncies. Un Amor que impregna totes les coses. Un Amor Viu, Alegre, intens, on totes aquestes paraules tampoc hi són necessàries… Ell en nosaltres, nosaltres en Ell, l’Amor.
Aquest vull que sigui d’ara en endavant el meu Nadal particular. L’Amor que Sóc, Sento i Visc. El nou canvi de consciència global que comença per cadascú. El Despertar al que som en realitat. El despertar del somni col·lectiu que estem immersos. El despertar a la Realitat que “s’amaga” entre la percepció i la interpretació (gràcies Eckart Toolle). Ho tenim tant a prop que no ens n’adonem, és tant el soroll de la nostre ment que no para de pensar i jutjar que no ho sentim.
Aquest Nadal vull sentir ben a flor de pell tot l’escrit.
Aquest Nadal vull que neixi el que sempre ha estat en mi, l’Essència que mou totes les coses, l’Amor, l’Ésser.
Aquest Nadal vull ser conscient d’aquest missatge, vull Ser i Viure el present tants segons com em permeti.
.
.
Nadal,
el néixer altre cop
el reconèixer des del silenci,
l’adonar-se des de la Consciència Desperta,
moment de desembolicar el millor regal,
temps de recolliment,
espai per acceptar-nos,
on el no temps és el temps,
on l’’infant camina madur…
.
Nadal,
el despertar a la Presència,
deixar enrere qui no som,
per abraçar-nos,
per abraçar-te,
per gaudir-te, per viure’t…
.
Nadal, on no hi ha divisions,
ni distàncies entre tu i jo,
on cadascú ocupa el seu lloc,
on la Vida somriu,
on l’espai és l’Aquí i l’Ara…
.
Nadal,
despullar-se,
deixar a un costat personatges,
abraçar les pors i els desitjos,
traspassant-los, acceptant-los, estimant-los…
.
Nadal, la Vida,
per ser viscuda en tota la seva dimensió,
estar desperts a tot allò que ens pertoca,
acceptant el nostre propi lloc,
acaronant des de la quietud,
de l’ànima que observa,
de l’Ésser que Som…
Nadal 2010
.
Som felicitat, alegria, tendresa, calma!! ara i sempre…
(4) comentaris